“A la fira no vages, si no tens diners, que voràs moltes coses …”. Exacte, i enguany no comprarem res. A la fira.
La nostra dita pixavina, per primera vegada en moltes dècades, ha patit una metamorfosi. No ha estat la falta de diners l’obstacle per anar a la fira. Tampoc les ruixades torrencials (no exclamarem “pobres firers!”). Ha estat un virus. Qui ho havia de dir.
El drama no és no poder firar, sinó no poder juntar-nos. El nostre model de fira (i de viure) es basa en compartir i, enguany, no podrà ser. Des de l’Ajuntament no ens ha quedat un altre remei que suspendre les nostres festes patronals per una pandèmia què ens ha trastocat la nostra manera de relacionar-nos, però que també ens ha ajudat a obrir els ulls, a reflexionar sobre allò que vertaderament paga la pena, a revisar prioritats i a valorar més a les persones que estimem. Al llarg dels últims mesos hem comprés i hem aprés que no són temps de fer festa sinó de cuidar-nos, cuidar als nostres i deixar-nos cuidar. “De la conducta de cadascú depén el futur de tots”, va dir Alejandro Magno. I ara, per salut i més que mai, són temps d’un bon comportament i de responsabilitat.
Dins d’una pandèmia amb devastadores conseqüències, sona dur el que vaig a dir. Però és cert: tot i que no hi ha festa, sí que hi ha molt a celebrar en el curs polític que acabem d’encetar. L’iniciem afrontant amb sensatesa la major crisi sanitària dels últims temps, però amb tots els projectes activats i amb iniciatives molt il·lusionants que estan per vindre.
Gandia, una ciutat que dóna certeses, ha aconseguit que cap persona quede enrere en la crisi del covid-19. Ara, caldria compartir més que mai el pensament de la filòsofa Adela Cortina, que diu que és “el moment d’omplir-nos d’una profunda visió cívica” perquè està canviant el nostre món. La nostra visió cívica està dirigida a cobrir les necessitats de la gent d’una manera digna, sense cues de la fam, per exemple. Hem donat ajudes en matèria de Benestar Social per valor d’un milió d’euros, les quals han beneficiat a més de 2.000 famílies vulnerables. Però la nostra mirada també està enfocada a treballar colze a colze amb els sectors productius perquè no es paralitze l’economia. Així, hem injectat de manera extraordinària pel covid-19 més de 3,5 milions d’euros per al comerç i per al foment de l’activitat turística des de l’inici de la pandèmia.
En la pitjor conjuntura estem tenint una excel·lent resposta d’inversió pública que es traduirà en la millora de serveis, en la generació d’oportunitats i en la creació de llocs de treball. Entre totes i tots, estem traguent la ciutat endavant. Tant és així que acabarem l’any 2020 sense generar ni un cèntim més de deute, doblant les ajudes destinades a la ciutadania i pagant al dia als proveïdors.
Tot i que els plans d’ajust econòmic continuen vigents, l’esforç titànic que estem realitzant entre tots està permetent que Gandia seguisca en marxa. Educació. Sanitat i Justícia són tres pilars bàsics pels quals apostar en qualsevol societat avançada. A Gandia, continua la reforma dels centres educatius, dins del Pla Edificant, que compta amb 23 milions d’euros. Prompte començaran els treballs del Nou Espai Sanitari de Roís de Corella, amb 18 milions d’euros, i prompte també coneixerem el projecte del Palau de Justícia, amb 17 milions d’euros.
A més, la rehabilitació del Parc Arqueològic del Castell de Bairén està a punt de concloure, igual que el bulevard de la Nazaret-Oliva i el dipòsit de pluvials de les Foies. A finals d’any està previst que comencen les obres del dipòsit del Clot de la Mota, l’obra més ambiciosa de l’última dècada en la ciutat quant a prevenció d’inundacions. I continuem millorant les instal·lacions esportives.
A Gandia hem demostrat estar preparats davant les dificultats, per globals que siguen. I no sols no s’ha aturat cap projecte sinó que no paren d’arribar-nos premis que són una recompensa a una gestió ben feta. Gandia ha sigut una de les 25 ciutats espanyoles afortunades a rebre diners per a revitalitzar el turisme de manera sostenible. Amb tres milions actuarem en els voltants de l’església de Sant Nicolau, connectarem amb sendes el castell de Bairén amb la platja i aplicarem noves tecnologies a la gestió turística. Fa un parell de setmanes, la Generalitat ens va guardonar per ‘La Morada’, la iniciativa valenta de restringir el trànsit en el passeig marítim amb la finalitat de garantir el distanciament social i reduir la contaminació. I fa uns dies, també l’Administració Autonòmica va premiar el Palau dels Borja per la seua trajectòria turística.
Eixe és el nostre ritme. I eixe és l’èxit col·lectiu, l’èxit de totes i tots, l’èxit de la ciutadania, que està sacrificant-se, assumint reptes i demostrant cada dia estar a l’altura de les circumstàncies. Ara, cal convertir tot eixe esforç en esperança I en futur.
Com destaca l’escriptora Milena Busquets, ‘també això passarà’ “és la frase curta que serveix en totes les circumstàncies possibles, sempre”. Una frase que denota que els mals temps es quedaran arrere. A Gandia, entre totes i tots aconseguirem que eixe gran cor de la nostra ciutat torne a bategar amb més intensitat que mai, com ho fa quan sentim els tambors del Tio de la Porra.
El nostre personatge satíric més estimat, per primera vegada en la història, no ha tret a les xiquetes i xiquets de l’escola. Però, de forma inèdita, es va adreçar als més menuts en diferit i amb un missatge: “l’any que ve tornaré amb més força que mai i faré tremolar Gandia!”. I jo vos assegure que si continuem així, no abaixem la guàrdia i treballem junts, eixirem d’esta crisi més savis, més forts i més potents. A Gandia sempre diguem que tot acaba i tot comença amb el Tio de la Porra. I, per què no, hui pot ser una data excel·lent per a renàixer.
Article publicat el 4 d’ctubre de 2020. Diari Levante.
