El passat 25 d´abril va ser la presentació de la candidatura socialista en la Plaça Escoles Pies. Allí vam gaudir d’un acte molt emotiu per a tot l´equip. Cada integrant de la llista vam elegir una cançó que ens identificà el moment que vivim o volem viure (podeu escoltar-les totes a la llista que em preparat al final del text). Ací us deixe la cançó de cada integrant i la seua explicació de per què és important. 28 valents, 28 cançons, 28 raons:
1. Diana Morant. Paradise. (Coldplay)
Paradise parla d’una xiqueta que imaginava que el món que la rodejava i no li agradava podia arribar a convertir-se en el paradís amb el que somiava. Segurament, esta xiqueta, quan tancava els ulls, somiava en la nostra Gandia.
2. Miguel Ángel Picornell. Ain’t no mountain high enough (Marvin Gaye i Tammi Terrell)
He triat aquesta cançó perquè m’agrada la música soul, funk i disco que es va editar entre mitjans dels 60 i principis dels 80 del segle passat i perquè el seu títol i el contingut de la lletra venen molt bé al repte que tenim per davant i que encapçala Diana Morant. Ain’t no mountain high enough significa que no és cap muntanya prou alta, jo afegisc que no la hi ha, per a que pugues cumplir el teu somni. La nostra muntanya particular es tornar Gandia a les persones a partir del 24 de maig.
3. Àngels Pérez. Imagine. (John Lennon)
He triat aquesta cançó perquè pot semblar que és una utopia el que es diu en ella, però encara sóc capaç de somniar i imaginar que les coses poden canviar. Sobretot si és per millorar les xicotetes coses que poden fer feliç a moltes persones.
4. Joan Muñoz. 8 1/2 Theme. (Nino Rota)
Sempre que escolte el tema de la pel·lícula de Fellini, imagine l’arribada d’un circ, d’un grup d’actors d’un espectacle de carrer, o alguna cosa semblant relacionada amb el món de la cultura. La cultura ha estat la gran damnificada a Gandia en els darrers quatre anys de Partit Popular. Com diu una amiga: “costa molt fer brillar la cultura i molt poc enfonsar-la, basta amb no dotar-la, i això és el que han fet els d’ací”.
5. Liduvina Gil. Se acabaron las llágrimas. (Huecco, dueto con Hanna)
És la història d’una ballarina de dansa que passa dels seus moments més tristos a un explosiu missatge de somriures.
En el videoclip apareix enmig centenars de personalitats del món de la comunicació, la música, el cinema o els esports per a recordar que la violència de gènere ens fa mal a tots i que hem de treballar junts per a eradicar-la. Després de 4 anys de govern del PP a Gandia, és hora de començar a caminar, d’acabar amb les llàgrimes. Trenquem les cadenes, eixim al carrer i omplim les urnes d’esperança per què torne l´alegria i l’orgull per ser de Gandia.
6. José Manuel Prieto. Shiny Happy People. (REM)
He triat una cançó de la meua infantesa, Shinny Happy People, que sonava a casa quan jo era menut, perquè connecta molt bé amb el present. Sense acceptar la fatalitat i el discurs gris, no hi ha sentiment més revolucionari que la felicitat. Crec que els tristos no guanyen eleccions, i que és el temps de somriure i treballar molt amb xicotetes accions revolucionàries. Treballar perquè Gandia torne a ser de tots i, especialment, per als qui no tenen de tot, que cada vegada en són més a esta ciutat. No cal un canvi de valors, sinó un canvi en l’escala de valors.
7. Lydia Morant. We Are the Champions. (Queen)
Aquesta cançó és una exaltació a la superació, a admetre les nostres errades, a no decaure davant l’adversitat, a lluitar fins al final, fins a aconseguir l’objectiu, fins a complir el somni. Aquesta cançó ha estat molt present en la meua vida esportiva i en tots els meus reptes personals. El projecte de Diana, en el qual la justícia social i les persones són el més important, és el meu somni, pel qual m’he compromés i pel qual donaré tot el meu esforç. Diana ha format un gran equip guanyador, i tots els que lluitem per un canvi com campions!
8. Vicent Mascarell. Tranquilo majete en tu sillón. (Celtas Cortos)
Esta és una cançó contra la indiferència, un crit contra tots aquells que prefereixen la comoditat del saló de casa a la incomoditat dels carrers. En ella en podem adonar que la indiferència és la gran aliada dels poderosos, que en moments convulsos és quan el compromís deu ser major. El futur és d’aquells que prenen partit. El futur és d’aquells que mai es resignen. Vull donar les gràcies als valents que ens acompanyen, a tots aquells que han confiat amb nosaltres, que han estat al nostre costat.
9. Maria Banyuls. Cruzando el paraíso. (Loquillo)
Un missatge clar que transmiteix aquesta cançó és que els que ara formem part de la clase política, tenim molt per dependre i al mateix temps molt per demostrar. Esperem que, entre tots i com diu Loquillo, CREUEM EL PARADÍS.
10. Borja Micó. Papá cuéntame otra vez. (Ismael Serrano)
Trie aquesta cançó perquè és la de capçalera en la banda sonora de la meua vida política. La vaig escoltar per primera vegada en la meua primera macromanifestació, fa ara 15 anys a Madrid. El PP governava amb una majoria absoluta que començava a asfixiar a la gent. Allí em vaig adonar que es necesita gent que faça molt més que votar per a canviar les coses. Aquell govern finalment va caure, i no tinc cap dubte que aquest també caurà. ANEM!
11. Anna Blanco. Here Comes the sun. (The Beatles)
Ja arriba el sol, amics. Després d’un llarg hivern ja arriba el desgel i torna el bon temps per a Gandia. M’agrada esta cançó per que demostra que és el pas d’un cicle natural, i després d’un temps obscur, en ve altre de clar. I per això estic ací, per que mire cap el futur amb l’esperança del canvi, el canvi de govern i el canvi en la manera de governar, amb més llum i transparència.
12. Jesús Ribes. A veure què en fem. (Manel)
Fa 4 anys formava part de l´equip que amb Jose Manuel Orengo ens varem llevar la pell per una Gandia millor, varem perdre les eleccions, sí, però dos coses importants: no vàrem enganyar a ningú i la segona, i més important, ho varem donar tot fins l´últim dia. Jo sempre he pensat que hauríem de tindre una altra oportunitat, així es que, eixim al carrer, parlem amb les persones, i recordem el passat socialista a Gandia, del que estem ben orgullosos, reflexionem sobre el present que hem viscut amb el Partit Popular i demanem que ens ajuden a construir el nostre futur. Aquesta és la nostra oportunitat.
13. Patri Buigues. Fiesta pagana. (Mago de Oz)
Escoltar-la és tornar a la meua época universitària, aquella on universitaris i societat lluitarem contra el ‘NO A LA GUERRA,’ per una societat millor, per un canvi polític i social. Moments els que viviem de lluita també! Per tornar a Gandia a les persones.
14. Adrià Vila. Qué bien. (Izal)
Estic ací perquè em sent socialista des de sempre, i no em conforme. Ser socialista és estar al costat de les persones que ho necessiten, és jugar-se-la en el carrer tots els diez perquè el major risc és no fer res. No hem arribat fins a ací per a jugar i perdre. Ens la juguem a tot o res. Depèn de nosaltres. Som la marea roja. Animeu-se i a GUANYAR!!.
15. Judith Wijtzes. Ben. (Michael Jackson)
La canción que he elegido, es de Michael Jackson y trata de la relación y los sentimientos que nacen entre un joven solitario y un ratoncito. De la entrañable amistad y del amor incondicional que surge entre ellos. Los animales son capaces de darlo todo a cambio de absolutamente nada y creo que nosotros tenemos que aprender muchas cosas de ellos. Agradecer al PSOE de Gandia la oportunidad que me ha dado para poder mejorar la convivencia entre las personas y los animales, su protección y sus derechos.
16. José Manuel Redondo. Algo se muere en el alma cuando un amigo se va. (Ecos del Rocío)
Soy una persona que no tolera las injusticias y siempre ha estado luchando contra ellas. Hace 40 años, cuando me vine de Badajoz, mis amigos me despidieron cantándome la canción “Algo se muere en el alma cuando un amigo se va” y hoy me atrevo a cambiar la letra diciendo: «algo se alegra en el alma cuando un gobierno de derechas se va», espero que así sea.
17. Ana Guardiola. El lado de los rebeldes. (La Raíz)
Jo he triat esta cançó perquè vec reflectida a Gandia i a aquesta candidatura i ara ho entendreu. Diu «Tumbar la muralla», anem a tombar eixa majoria absoluta del Partit Popular que tant de mal ha fet, «Hoy reventó la paciencia» perquè estem molt farts de tanta mentida, «voy a romper con la herencia» ens hem renovat som un equip jove, preparat i per últim el dia 24 de maig latirá «con fuerza el corazón de mi tierra» perquè tornarem Gandia a les persones.
18. Lluis Moncho. Que vinga la llum. (Al tall)
«Que vinga la llum, que vinga, senyor alcalde!» Amb les cançons d’Al Tall, ben prompte, ja fa uns quants anys, vaig conéixer quines són les vertaderes senyes d’identitat, del nostre poble. I he triat esta cançó perquè, és precisament ara, quan més falta fa que ens tornen la llum, per eixir de la foscor i opacitat en què estem immersos. Vaig acceptar el repte d’estar ací, hui, perquè estic segur de què, amb Diana, la llum, ben aviat, ens vindrà de nou.
19. Esther Gallego. Pero a tu lado. (Los Secretos)
Gandia va morir fa 4 anys amb el govern del PP i al teu costat, Diana, anem a ressuscitar-la. «A tu lado« , Diana, i amb el partit socialista.
20. Carlos Penadés. Golpe Maestro. (Vetusta Morla)
Esta cançó representa el que ha sigut el govern del Partit Popular a Gandia. Un partit que va guanyar les eleccions enganyant a tots els gandians amb les promeses del Ahora Empleo, Menos Impuestos, però que estos 4 anys ens ha demostrat que tot era una mentida, que Torró només volia ser alcalde per a fer negocis a costa dels diners de tots. Per això, amb el proper govern socialista, anem a tornar la il·lussió per viure en un Gandia millor, una Gandia on primer siguen les persones. Tots junts anem a arreglar-ho!
21. Joana Estruch. Motius. (El Diluvi)
Com diu Sabina “Nos sobran los motivos” per a despertar, per tirar endavant, per a no deixar-se vèncer. Motius per a estar dispost a lluitar, per tornar a ser un poble amb dignitat. Ens sobren els motius per a deixar a Gandia en mans dels joves com Diana i com nosaltres.
22. German Sánchez. Canción para el inmigrante. (Juan Pablo Chávez)
El motivo por el cual estoy en este acto es ser portavoz y representar a todo los inmigrantes para transmitir todas nuestras inquietudes y necesidades para tener una vida mejor para nuestras familias en especial para nuestros hijos. En estas elecciones tenemos el derecho de votar y debemos proceder con mucha responsabilidad y participar el 24 de mayo, viendo el interés y la solidaridad del partido socialista por todos los inmigrantes.
23. Alicia Nieto. Everybody Hurts (REM)
He elegit aquesta cançó, perquè des del primer moment que la vaig escoltar vaig sentir que estava molt identificada a la meua persona i sobretot entorn de la meua família, ja que son exemple de motivació i superació. Escoltar-la no sols em serveix com a vàlvula d’escape quan els meus ànims no són els millors, sinó també pensar i reflexionar quan tinc algun problema. Res és impossible i que per tot el que un vol es pot lluitar i sempre millorar. Mai ens devem rendir i sempre pensar que podem millorar. PASSE EL QUE PASSE SEGUIREM LLUITANT!
24. Jesús Fuster. El gran salt. (Manel)
He fet un salt, un salt estrany..» Així comença aquest cançó del Manel i així és com me senc jo des que vaig decidir sumar-me a aquesta aventura, deixar de queixar-me a casa, arremangar-me i intentar canviar les coses des de dins d’un partit que vol ser el motor d’eixe canvi i aposta per retornar Gandia als seus ciutadans.
25. Pepa Frau. Mediterraneo. (Serrat)
La mirada serena de Diana em recorda la nostra mar a les primeres hores del matí i les últimes de la vesprada, abans que entre el Garbí i després que sen va, quan te eixe color platejat i esta tranquil i a la volta sens que baix bull la vida. Diana te la llum i la força del Mediterrani, i tots nosaltres som uns privilegiats per tindre-la a ella i viure ací, en Gandia. Necessitem una dona com Diana sensible i justa. Serà una gran alcaldessa.
26. Manuel López Estornell La Muralla. (Quilapayun)
Pels inmigrants, nous veins de Gandia, cantem La Muralla. La Muralla que farem amb eixes nobles pedres que són els vots. La Muralla que es tancarà per evitar que la vergonya de la xenofòbia continue habitant a l’Ajuntament de Gandia i s’obrirà per donar pas a bona gent. A gent de talent. A gent de sentiment. A gent que troba noves oportunitats en els nous gandians. Vinguen d’on vinguen. Es diguen com es diguen. Mirant-los el cor i no medint-los pel pes de la butxaca.
27. Michaela Muszynsky. Contamíname. (Pedro Guerra)
Aquesta cançó m’encanta perquè invita a la mescla de cultures, com a ma casa. Són molts els conflictes entre pobles, acabem de patir de nou una terrible desgràcia al Mediterrani i també ací a Gandia tenim problemes de convivència.
28. Juanjo Moragues. What a Wonderful World. (Louis Armstrong)
Realmente el mundo es un lugar único y maravilloso. Y lo sería mucho más si fuéramos responsables con el medio ambiente, si priorizáramos a las personas, su trabajo diario, su ocio, su educación y su salud. Y lo vamos a hacer. Vamos a conseguir que Gandia sea un lugar en el que se desee vivir. Niños, jóvenes, adultos y personas mayores. Una ciudad amable. La ciudad que queremos. Una ciudad en la que Louis Armstrong podría haberse inspirado para componer WHAT A WONDERFUL WORLD.
Ací us deixe les 28 cançons, la banda sonora del nostre projecte, perquè les escolteu amb la mateixa il·lusió que tots nosaltres les vam elegir per definir la nostra candidatura:
[iframe id=»https://www.youtube.com/embed/playlist?list=PLq1D0q59fanT5iyQTLe08bk9lXbI_66aE»]