Cada primer de maig els socialistes, amb altres organitzacions d’esquerres, ens reunim al cementeri de Gandia per portar roses, símbol dels socialistes, davant un monòlit sense noms envoltat de verd. Es tracta d’un acte emotiu que ens porta a reflexionar sobre la manca de reconeixement als republicans de Gandia i la comarca caiguts per les llibertats: centenars d’idealistes, de treballadors, d’intel·lectuals, d’artistes que, per defensar honestament la legalitat, el que el poble havia votat, van haver de patir la presó, vexacions o morir joves, massa joves.
Un quart de segle després, en plena dècada dels seixanta, republicans d’ideals diferents (anarquistes, comunistes, socialistes, etc) van començar a reunir-se clandestinament al lloc on s’havien soterrat els morts en defensa de la llibertat, aleshores fora del cementiri. Encara hi havia molta por, encara durava la dictadura. El Primer de Maig, Dia dels Treballadors, era l’excusa, perquè no es podia fer el 14 d’abril, dia de la República, per estar prohibit.
El primer alcalde socialista que va tindre Gandia des de la recuperació de la democràcia, Salvador Moragues, en la seua primera legislatura (1983-1987), va fer construir amb valentia aquest monument dins del cementiri. Un exemple en plena Transició a Espanya i que no haurà finalitzat fins que totes les administracions apliquen la Llei de la Memòria Històrica, fins que tantes famílies no recuperen els seus éssers volguts.
Es parla molt de perdonar, però mai s’ha demanat perdó. Difícilment es pot perdonar a qui no se sent culpable. El nostre Primer de Maig no pretén ser un esdeveniment nostàlgic. Any rere any, tractem de despertar consciències, retre homenatge als lluitadors de la llibertat i servir d’exemple per a la nostra generació i de revulsiu a les futures. L’1 de Maig és un dia pels que pensen que un altre món és possible. De nosaltres depén.
Professora i membre de la candidatura socialista de Gandia
