Recentment es complia el 10é aniversari d’una de les conquestes socials més importants que hem aconseguit els socialistes en l’última dècada: la Llei de la Dependència. Fa 10 anys tancàvem el cercle de l’Estat de Benestar aprovant aquesta llei que dignificava la vida de les persones dependents. Una realitat que mereixia que hi haguera un govern que la reconeguera i que la plasmara en una llei ambiciosa i moderna.
A mi l’aprovació de la Llei de la Dependència em va pillar encara fora de la vida política. Jo estudiava a la universitat i en aquell moment no m’haguera imaginat que un dia seria l’alcaldessa de la meua ciutat. I si vos dic la veritat, van ser polítiques com l’aprovació d’aquesta llei les que em van apropar, amb un convenciment sòlid, als ideals i valors del socialisme. Perquè lleis que garanteixen drets com els de les persones dependents les impulsen governs que realment creuen en la capacitat transformadora de les administracions. I els socialistes sempre hem sigut protagonistes de la modernització d’aquest país amb lleis i reformes que ens han fet sentir orgullosos del que som i del que fem.
LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA A GANDIA
Durant la campanya electoral del 2015, a Gandia vam organitzar unes jornades sobre les polítiques socials, i vam tenir el luxe de poder comptar amb el Ministre que va parir la Llei de la Dependència: Jesús Caldera. Ell ens va parlar de la millora que va suposar aquesta llei en la professionalització d’aquells que s’encarregaven de l’atenció de les persones dependents, demostrant que lligar les Polítiques Socials i les d’Ocupació en un mateix Ministeri tenia tot el sentit del món, perquè cada euro invertit en Benestar Social és un euro invertit en la creació de llocs de treball especialitzat.
Durant aquelles jornades vam poder comprovar com molts col·lectius i associacions d’aquesta ciutat que treballen amb persones dependents parlàvem amb molt d’apreci i emoció del que va suposar per a ells l’aprovació de la llei.
Perquè a Gandia també vam ser pioners en l’aplicació de la Llei de la Dependència. En el moment que s’aprovà la llei, abans que la Generalitat Valenciana enviara personal funcionari a realitzar les inspeccions als sol·licitants, l’Ajuntament governat per José Manuel Orengo va posar tot el departament de Benestar Social a treballar en la qüestió. Fent ús de les ajudes que el Ministeri va crear per a dimensionar el personal funcionari del departament, es van contractar treballadors i treballadores socials i es va realitzar un curs de formació perquè pogueren atendre a aquelles persones que volien beneficiar-se de les ajudes contemplades a la llei.
UNA GENERALITAT EN MANS DEL PP QUE NO CREIA EN LA LLEI
Aquella experiència va possibilitar una major agilitat en les gestions posteriors. Malauradament, el fet que una Generalitat en mans del PP no creguera en la Llei, va fer que a Gandia el sentiment de frustració s’apoderara de ciutadans que, havent fet correctament la seua petició, veien retardar durant mesos i mesos la inspecció que els reconeguera com a beneficiaris de les ajudes.
Aprofitant que en aquell moment Gandia vivia una situació financera envejable, vam tenir la capacitat d’avançar les ajudes que la Generalitat valenciana anava aprovant en comptagotes i que, en la majoria dels casos, no pagaven en temps, donat que, com sabem, el PP preferia gastar-se els diners de la Dependència en Fòrmules 1 i “amiguitos del alma”.
Gandia va ser un model en l’aplicació de la Llei de la Dependència. Però com la resta de les ciutats valencianes on hi havia governs que es creien de veritat aquesta llei, va patir la nefasta gestió autonòmica motivada per un govern que no creu en la dependència, com ha demostrat reiteradament amb retallades, copagaments i reduccions que han patit les persones dependents del nostre país.
UN NOU IMPULS
Per sort, i des de fa un any i mig, les coses han canviat al nostre territori, i el nou govern de Ximo Puig es creu, i molt, la Llei de la Dependència. Hui en dia, el nombre de persones beneficiàries de la Llei de la Dependència a Gandia s’ha vist incrementat des del 2015 en un 60%. Motiu d’alegria, sí, però tant de bo hagueren coincidit en el temps aquell govern local amb aquest govern autonòmic. Els nostres dependents hagueren viscut més dignament.
Però és hora de tornar a treure l’orgull socialista i d’explicar-li als dependents valencians que no hi ha ningú millor que nosaltres per a defensar els seus drets i per a aconseguir que tinguen una vida digna. Fa 10 anys jo em vaig convéncer dels valors del nostre partit. Hui són molts altres valencians i les valencianes que veuen amb orgull el que fem i el que som, perquè governs socialistes transformen la societat i la fan un poc millor per als qui més ajuda necessiten.
