Publicat: 11/02/2019

L’escriptora i activista pels drets civils i la igualtat Maya Angelou va dir que un heroi és qualsevol persona que tracta de fer del món un lloc millor per a tots. I ací, José Pedro García, no sols va fer de Gandia una millor ciutat sinó que ens deixa, per sempre, la seua petjada. Perquè tot aquell que el coneixia, l’estimava. Era una persona amb energia, que t’omplia de força, amb una manera de ser exemplar, amb total disposició d’ajudar a la gent, i amb un caràcter que captivava. Un home admirable entregat a la seua família, als seus amics i a cadascú dels projectes que, amb tota l’ànima, encetava, cuidava i els feia créixer.

Tota la ciutat està de dol. Ho dic amb esta contundència perquè poques són les persones que no coneixien a José Pedro. En primer lloc, per la seua impecable tasca com a docent. Moltes generacions han escoltat les seues explicacions sobre física i química a les aules del María Enríquez. Jo, una d’elles. José Pedro era un professor amb el qual aprenies de veritat, no sols les fórmules sinó també sobre la vida. Era una persona molt implicada amb el seu alumnat en particular, i amb la societat en general des de diferents col·lectius com les Falles, sobretot a la seua comissió de Màrtirs.

José Pedro, al llarg de la seua trajectòria, va fer moltes coses i totes bones, fins i tot memorables, d’eixes que enorgulleixen a tota una ciutat i que fan història. Em referisc a la Fundació Espurna: la seua gran obra, el seu gran llegat a Gandia. Una aventura valenta i necessària que va emprendre en companyia de la seua dona fa més de vint anys i que hui en dia és l’espill on es miren moltes ciutats del país que creuen fermament, com nosaltres, en la integració laboral i social de les persones amb capacitats diferents, en la seua inclusió i en la seua visibilitat.

Hui, al voltant de 300 persones formen part de la família d’Espurna, una de les més benvolgudes de la ciutat. Des del centre especial d’ocupació, des de les vivendes tutelades, treballant en el restaurant Boga de la platja, i des de moltíssimes altres iniciatives, els amics i amigues d’Espurna desenvolupen el seu projecte de vida d’una manera digna.

José Pedro ens va ensenyar que cada persona importa, que cada persona brilla. I també que una persona no és allò que aconsegueix sinó allò que supera. Tots els membres d’Espurna sempre ens han demostrat que se superen en cadascuna de les seues accions, també les esportives. Un exemple és la ja consolidada Volta a Peu, amb més de 800 participants, i en la qual sempre que he pogut els he acompanyat. Doncs sempre que acabe la cursa, me n’adone que estos moments són els que fan que treballar de valent per la teua ciutat pague la pena. És de veres: cada moment compartit amb ells és una lliçó de vida, perquè Espurna ens ajuda a entendre la realitat, a respectar-la i a apreciar-la.

Diuen que les persones que fan bonic el món són aquelles que et reconforten, que et trauen somriures i que et mantenen fort davant de la vida. I José Pedro, i això és indiscutible, amb Espurna, ha fet gran Gandia i ha fet més bonic el nostre món.

Moltes gràcies, José Pedro.


Article publicat al diari Levante el 10 de febrer de 2019.

blog En Portada