La Comunitat Valenciana mereix un nou model de finançament. Així de clar. Així de directe. No és només una qüestió de necessitat dels valencians, és una qüestió de justícia i d’igualtat davant la situació d’injustícia i desigualtat que pateixen més autonomies espanyoles i que ens està abocant a una situació realment complicada que no compta amb l’anàlisi ni les respostes adients per part de l’administració espanyola.
Són ja moltes dècades ofrenant noves glòries a Espanya. A canvi de què? El menyspreu (sí, menyspreu és valorar de menys algú, i quan s’assigna el finançament i es posa preu a cada comunitat autònoma, a la valenciana se la menysprea), així que repetisc, el menyspreu del govern espanyol cap a l’economia valenciana ha estat un agreujant que ha dificultat, encara més si cap, l’eixida de la Comunitat Valenciana de la greu crisi econòmica que ha patit el país en els darrers anys.
Un dèficit econòmic que ens manca de la Sanitat, l’Educació i les prestacions socials que mereixem. Un dèficit que ens allunya més encara de l’Europa moderna i avantguardista a la qual volem semblar-nos. Cal que parlem, sense cap complexe, del problema valencià. I cal parlar d’ell i exigir solucions siga quin siga el color polític del govern central, perquè el nostre futur, el futur dels valencians, no pot dependre d’una estèril batalla política entre dues administracions que, al cap i a la fi, han de treballar pel benestar dels seus ciutadans. De tots.
No hi haurà solució per a Gandia si no hi ha solució per a la Comunitat Valenciana. I aquesta passa, necessàriament, per una revisió del model de finançament autonòmic i perquè els valencians deixem d’estar arraconats pel govern central. I per descomptat, actituds com la de l’actual president del govern espanyol, que ha tardat 125 dies a rebre al legítimament escollit com a President d’una de les cinc autonomies més importants de l’estat –la nostra-, no ajuden en absolut.
Les aportacions del FLA no són suficients. Són ‘partxes’ a un problema enquistat que, cada any que passa sense resoldre’s, ens empobreix i ens fa més dèbils de cara a un mercat global que avança a un ritme vertiginós. S’ha acabat el temps de les bones paraules i dels préstecs en condicions avantatjoses. Afrontem que amb l’actual model de finançament, Espanya és un país amb ciutadans de primera i de segona, amb diferències per càpita de més d’un 40%. Una situació que s’escapa de la solidaritat per a convertir-se en desigualtat i injustícia.
Necessitem polítics valents que defensen els nostres interessos més enllà de qüestions partidistes. Des de fa 125 dies comptem amb el primer govern valencià que defensa oberta i enèrgicament una millora del finançament autonòmic. Un fet que cal reconèixer al conseller Vicent Soler.
I si important és el problema del finançament, no ho és menys el del model productiu de la Comunitat Valenciana. La crisi ha estat l’evidència més clara de que el nostre sistema productiu ha fallat. Ha estat incapaç d’absorbir a les generacions valencianes més preparades acadèmicament de la història, i ha deixat sense cap oportunitat a les persones sense formació que havien fiat el seu futur a la construcció.
Perquè quan altres apostaven per la indústria, per la innovació, la tecnologia o la internacionalització, l’economia espanyola en general, i la valenciana en particular, apostaven erròniament pel taulell. I quan la bombolla immobiliària va esclatar, acabà amb el somni valencià per terra. El resultat: ser l’autonomia a la que més ha castigat l’augment de l’atur, fonamentalment entre la població més jove. I si no ens afanyem a abordar aquest problema, perdrem tot el potencial que tenim els valencians i que comença a desenvolupar-se en altres països, on els nostres joves són rebuts amb els braços oberts per empreses punteres en els seus sectors.
Dues dècades han deixat abandonada per complet l’agricultura valenciana, han desmantellat la indústria valenciana, i han silenciat la cultura valenciana. L’aposta era una altra: grans esdeveniments i construccions megalòmanes improductives, paradigma del balafiament i la corrupció, tal com s’ha demostrat anys després. Política del “Pa per a hui i fam per a demà”.
Estem a temps de canviar el nostre futur, tant el del finançament autonòmic, com el del model productiu. Dos problemes diferents però amb solucions lligades.
Intervenció de Diana Morant en la conferència organitzada per l’Espai d’Economia de la Safor, “Finançament econòmic i canvi de model productiu a la Comunitat Valenciana”.
Gandia 05 / 11 / 2015