Des de la tranquil·litat del diumenge dóna cert vertigen mirar enrere i veure la intensitat del treball i l’activitat dels darrers set dies. Sobretot, en una setmana on hem començat a constituir les 11 Juntes de Districte que conformen la ciutat de Gandia. Sens dubte, ha estat una de les activitats més destacades de la setmana.
Les Juntes de Districte, tot i que molts es pregunten per a què serveixen, són un important instrument de participació ciutadana. I han de ser també un espai per a la transparència de l’administració, on els representants públics donem la cara i expliquem les nostres propostes. I això és el que he fet esta setmana en el Raval, Benipeixcar i la Plaça El•líptica–República Argentina.
Va ser un compromís meu com a Alcaldessa de Gandia: participar en la sessió de constitució de les Juntes de Districte. I així ho estic fent, explicant cara a cara als representants veïnals les mesures més importants que hem pres: el Pla d’Ajust, els 45 projectes de la Diputació o els canvis en l’Urbanet. Gestions sobrevingudes i urgents que ha fet falta solucionar d’un dia per a altre i sense temps a constituir i convocar les Juntes de Districte. Mai no és tard si la intenció és bona, i hem donat la cara per a explicar el perquè i les solucions de futur que tenim per a Gandia.
Però la setmana, que ha tingut un marcat contingut econòmic, començava amb el govern de Gandia preocupant-se pels nous problemes en una de les empreses més importants de Gandia i la comarca: Faus. Dilluns ens reuníem amb el comité d’empresa, que ens manifestava el seu temor a què els nous propietaris de l’empresa executaren un full de ruta que acabara amb la seua desaparició per una operació urbanística.
La vicealcaldessa i jo mateix els vam dir que en els plans d’aquest govern no està canviar els usos dels terrenys on es troba Faus perquè deixen de ser industrials. 24 hores després rebíem als representants de l’empresa, a qui vam manifestar que el nostre desig i el dels treballadors és que Faus es quede a la comarca i torne a generar economia i llocs de treball. L’empresa ens va confessar que el seu pla és precisament eixe, i que per res del món han comprat Faus per liquidar-la. Esperem que siga així i que la comarca torne a guanyar el pes industrial que necessita. Faus és l’exemple de la crisi industrial valenciana: una empresa que va arribar a comptar amb 1.500 treballadors i que hui lluita per mantenir-ne 163.
Entre reunions i Juntes de Districte, la directiva del CF Base Gandia em va visitar per a fer-me sòcia d’honor del club i presentar-me el seu projecte esportiu. Comptaran amb el nostre suport i, a Gandia, acabaran els repartiments injustos i desequilibrats d’ajudes entre entitats esportives.
També vaig assistir a la presentació de la desena agenda que el col·lectiu Öbertament edita a la comarca. Una magnífica iniciativa d’una gent que cada dia lluita per la desestigmatització de les malalties mentals. Tot un plaer estar amb ells.
A Alcaldia vam rebre també la visita del cònsol francés a València, Pablo Broseta, amb qui vam acordar mantenir i ampliar serveis de col·laboració amb el país veí per als seus ciutadans que ens visiten i que cada vegada en són més. I vam rebre també els representants de les empreses de lloguer d’apartaments en eixa sèrie de reunions que estem mantenint des del departament de Turisme amb els agents del sector. Vam compartir inquietuds com els problemes de convivència i de lloguers il·legals, i vam dibuixar els nostres desitjos per a la temporada turística que ve.
Dijous ens va visitar el Conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler, qui va oferir, en un magnífic discurs, la radiografia perfecta de la situació tan crítica que viu hui la Comunitat Valenciana. Economia allunyada dels números i comprensible per a tots. Als salons de Foment, i amb la inestimable companyia d’una veu autoritzada en el sector empresarial com és la de José Vicente González, President de CIERVAL, vam parlar de la necessitat d’un millor finançament autonòmic i d’un canvi de model productiu per als valencians. Dos factors realment importants perquè la nostra economia supere amb força la tristesa d’un temps de crisi i corrupció que ens ha deixat una imatge penosa que cal netejar.
I divendres, després de la visita al plenari del nostre Ajuntament de 130 xiquets i xiquetes del CEIP Roís de Corella, el meu company Miguel Ángel Picornell i jo vam visitar altra de les empreses emblemàtiques de la comarca: Cartonajes Unión. Ubicada al Grau de Gandia, dóna treball a 160 persones i és una de les empreses amb major facturació de la nostra ciutat. Sens dubte, el de Gerardo Piris és un exemple a seguir en la gestió d’una gran empresa. Enhorabona.
La setmana acaba amb dos dies que no ens han deixat descansar: la I Fira Gastronòmica “Food Truck” al Prado de Gandia, el Festival Solidari d’Alma de Acero a la platja, la carrera d’ASMISAF pel centre de la nostra ciutat.
Gandia no para mai! Però encara he tingut temps per a descansar i agafar forces per a una setmana on seguirem constituint Juntes de Districte i on treballarem a fons per a confeccionar els pressupostos de 2016. Perquè l’economia i el funcionament de les nostres empreses són la base per a l’eixida de la crisi.