Gandia, 25 d’abril de 2015
Ací els teniu:
Les 27 persones que tinc al meu darrere representen a Gandia. Perquè esta, i no cap altra, és la candidatura de la gent de Gandia. Jo diria més, encarnen la Gandia que a tots més ens agrada. La Gandia dels valors.
Som la llista més paritària de totes les que es presenten a Gandia (dona-home de l’1 al 28); la més aperturista, conformada per persones compromeses amb la ciutat, amb carnet de militància o sense; la més renovada -que combina experiència i joventut- la més intergeneracional.
Els projectes som com les persones que els duen endavant i vosaltres es mereixeu un govern de gent preparada, capacitada, responsable i honrada que tinga com a prioritat les persones i com a banderes irrenunciables la creació d’ocupació i la millora de la vida de les persones, la gestió responsable dels diners públics, els serveis públics de qualitat, la cultura, l’educació i el respecte pel medi ambient.
Això és el que nosaltres som i oferim: esperança als gandians en un futur millor per a tots i des de la ferma voluntat de governar d’una altra manera. Perquè a Gandia s’ha acabat la política de la fascinació, de l’engany i de la mentida, i arriba l’hora de la bona política, la que pensa en les persones.
Enfront de la opacitat i el despotisme, transparència, claredat i participació
Enfront del que governen per als amics, un govern per a tots.
Enfront dels que han exaltat la ignorància i han menyspreat el coneixement i les oportunitats, un govern que aposte per la Universitat i pels que més saben.
Enfront dels que han dut la imatge de Gandia al ridícul, tornar l’orgull de ciutat per una Gandia educadora, culta i plural.
Ja ens ha costat molt car estar governats per qui mai no havia d’haver-ho fet, per un govern de persones que no donen la talla i que ja sabem que volien governar Gandia per a aprofitar-se’n de ella.
Gandia pateix dos hui grans problemes: la crisi, que tant ens ha afectat, i la nefasta gestió que de la crisi ha fet el Partit Popular en el govern.
No només ens han dut, reconegut per ells, al ‘crack’ econòmic i a que el Ministeri d’Hisenda ens intervinga, de facte (tant de sarao, tanta festa i tant Coste 0…) sinó que també han portat a esta ciutat a la crisi de la democràcia i a l’enfonsament ètic i moral.
Ells i nosaltres no som iguals. Els socialistes i la dreta no governem igual; i Arturo Torró i Diana Morant no som el mateix sinó, més bé, tot el contrari.
Amics, amigues, només queden 29 dies… 29 dies! I què són 29 dies després de tot el que hem viscut? Sabeu quants dies de govern del PP hem suportat? 1.434 dies. Ni més ni menys…
Per això m’agrada dir que som uns valents per arribar fins ací amb els ànims i les il·lusions intactes, capaços d’omplir una plaça per iniciar el compte enrere del canvi.
I ho fem, a més, en una data assenyalada per a la història del poble valencià: el 25 d’Abril… una data que també ha rebut l’atac del govern del PP… Però ací a Gandia, el mal no venia d’Almansa, venia de l’Alcúdia.
Una vegada passada la tempesta, només ens queda un darrer esforç per a posar fi a aquest patiment. I hui estem ací per a donar-vos ànims de cara a la recta final, i vull fer-ho compartint amb vosaltres una història.
Fa ara poc més de quatre anys, l’alcalde José Manuel Orengo em va convidar a treballar per Gandia des del partit socialista. Mai fins a aquell moment m’havia plantejat dedicar-me a la política, però em semblava apassionant treballar per la meua ciutat, per la meua Gandia. Perquè sempre m’he considerat una enamorada de Gandia. He nascut, crescut, m’he format i he madurat a Gandia. I ací m’he volgut quedar. Perquè Gandia era una ciutat d’oportunitats, rica en comerç, en turisme, en cultura…. una ciutat on m’agradava viure.
Però el PP ha tingut prou en quatre anys per a ‘cremar’ la ciutat que havia heretat. I jo he passat els darrers quatre anys amb una sensació d’impotència que a ben segur que també heu patit la majoria de vosaltres. He vist com han volgut tapar-nos els ulls a la realitat tancant Gandia Televisió. He vist com han fet de l’educació infantil de 0 a 3 anys un luxe a l’abast de pocs. He vist com han abandonat projectes emblemàtics de ciutat com l’Innova, Simancas, la plaça del Tirant, la ribera del riu Serpis… he vist com ens han perseguit a tots aquells que no pensàvem com ells. He vist, fins i tot, com ens han intentat esborrar del mapa.
I eixa indignació, eixa impotència de què vos parlava, és la que em va espentar a pensar: cal canviar les coses. I com que a mi m’agrada pensar que la vida és dels valents, em vaig decidir a donar un pas endavant.
Jo sempre dic que ser alcaldessa no és una cosa que haja somiat de menuda. És quasi un sentiment que m’arriba des de la necessitat. La necessitat de canviar les coses, de posar punt i final a la censura, a la privatització, a la persecució i a la destrucció que ha patit Gandia aquesta legislatura. Perquè va ser aquella impotència la que em va fer pensar: clar que vull ser l’alcaldessa de Gandia, i ho vull ser perquè qui no pot seguir sent-ho és Arturo Torró.
Una vegada donat el pas, tot i que pense que una veu pot canviar el futur de tot un poble, estic convençuda que només ho pot aconseguir si està ben acompanyada. Per això, vaig anar a buscar-los a ells, als millors.
Em vaig sentar davant de cadascú d’ells, tal i com José Manuel Orengo ho va fer quatre anys enrere amb mi, i els vaig preguntar: vos importa Gandia? Voleu canviar el que està passant a Gandia?
I sabeu que em deien?
-Diana, si tu vas, nosaltres anem.
-Nosaltres anem. Anem
I els vaig dir: doncs anem.
I per això hui, ciutadans de Gandia, a 29 dies de les eleccions, vos pregunte: a vosaltres també vos importa Gandia? Vosaltres també voleu el canvi per a Gandia?
Doncs, amigues i amics: ANEM!
