¡Es un fenómeno!; Si Rus no existiera, habría que inventarlo (Arturo Torró)
“Me gusta Arturo Torró porque está loco (Alfonso Rus)
Què bonica és l’amistat, veritat? Però eren temps de vins i roses. Què ha sigut d’eixes paraules d’estima i admiració que es propagaven El padrí i l’afillat? S’han esfumat amb el vent, amb la defenestració d’Alfonso Rus per l’escàndol Imelsa i han donat pas a un sospitós silenci. Ja no afalagues al teu gran amic, probable ex soci i pare polític, Arturo? “El fals amic és com l’ombra, que ens segueix mentre dura el sol” (C. Dossi). Tal vegada este és el motiu, que un núvol fosc avança i pot deixar caure una tempesta també sobre el candidat del PP a Gandia.
Hi ha una dita popular molt coneguda que diu “dime con quién andas y te diré quién eres”. Les persones corrents anem amb amics corrents, procedents dels nostres cercles més pròxims i habituals: l’escola, la universtitat, la feina, el veïnat, el col·legi dels xiquets, la falla… Jo, per exemple, puc dir que compte amb un gran amic, Tato, qui vaig conéixer als 17 anys a l’Institut i que m’ha ajudat a créixer com a ésser humà. O amb Juan, Gema i Feli, els meus amics de la Universitat, amb qui he plorat i he rigut, amb els que he compartit el somni i l’esforç d’arribar a ser el que volíem ser. I supose que vosaltres també comptareu amb perfils d’amics similars, eixa gent que està ahí sempre, quan llueix el sol però també quan amenaça la pluja.
Però hi ha un altre sub-món amb altres codis d’amistat”: el món de les persones que ansien el diners i el poder per damunt de tot, esquivant la legalitat i l’ètica. El món dels amics que “se quieren un huevo” i que brinden «con champán y mujeres» I és que, ja ho deia Al Pacino en Scarface “En este país, el primer que cal tindre és diners, en el moment que tens diners tens poder. I en el moment que tens poder venen les xiques”
Bé, eixa és l’elit de la gent que viu a base de “robar un poco de todos lados” i “comprar, vender pero nunca fabricar”. Qui sap si esta filosofia ha ajudat a Arturo Torró a arribar a ser el polític amb més patrimoni de la Comunitat Valenciana, superant fins i tot a Carlos Fabra, a Cotino i a Rus, unes “pelaïlles” que també es troben en alts llocs del ranking. Per cert, a més a més, tots estos «listos» solen tindre molta sort, sempre els toca la loteria a ells, deu ser que juguen al mateix número des de fa anys, un número ‘màgic’, clar.
El ben cert és que el tàndem Rus-Torró s’ha servit mutuament en la seua escalada política (Rus fou l’aval polític de Torró) i també empresarial, segons apunta el mateix alcalde de Xàtiva: «algunas cosas hemos tenido juntos, aunque en un momento dado preferimos dejarlo estar porque nuestros objetivos empresariales eran distintos«. Sí, pot estar referint-se a fàbriques de taüts i altres relacions a través de terceres persones que han botat a la premsa i als tribunals.
Però Torró i Rus no només poden dir amb orgull que formen part de la pole position de polítics més rics o dels que tenen més «casas por todo el mundo de 30, 15 o 10 millones de euros». També compartixen altra llista. Al capdavant dels ajuntaments de Gandia i Xàtiva respectivament, formen part de la llista negra de les entitats més opaques del Síndic de Comptes
Què més tindran en comú estos dos grans “amics”? Ens ho dirà el temps (perquè ells no ho faran).
