Encetem setmana d’abril, amb núvols i una primavera que va i ve, però amb el dolç sabor d’una setmana on, de nou, Gandia ha estat protagonisme de solidaritat. I, per a donar-li major importància, de nou és la iniciativa social i associativa de la ciutat la que espenta l’esperit solidari que tenim els gandians.
El que vam viure dimarts passat va ser senzillament emocionant. Una de les millors maneres de plasmar l’esforç i treball d’un moviment espontani de veïns i veïnes de Gandia i la comarca de la Safor que, quan es va conèixer fa uns mesos el drama dels refugiats de la guerra a Síria, van decidir moure’s i ajudar, des de la distància, a aquestes persones que es veuen obligades a fugir de les seues vides per a poder sobreviure.
Les tones de material que es va recopilar i que van omplir un contenidor són la demostració de la qualitat humana dels nostres veïns i veïnes. Vaig tenir l’honor de poder participar d’aquella emocionant cadena humana que en poc menys de tres hores va poder omplir el contenidor que, molt solidàriament, havia cedit l’empresa local Navarro y Boronad per a poder traslladar tot el material als camps de refugiats. Veïns i veïnes convocats pel col·lectiu “Benvinguts Refugiats Gandia”, amb la col·laboració del Parc de Bombers de Gandia, van fer realitat un gest de solidaritat que mai oblidarem. I allí, en la cadena humana, vam viure moments i emocions que són molt complicats d’explicar per escrit, però que han fet que pague la pena treballar per esta ciutat.
Però diumenge, Gandia tornà a posar-se la samarreta de la solidaritat i una “marea” taronja de més de 8.100 dones va omplir els carrers de la nostra ciutat en un altre gest de solidaritat que, per sort, es repeteix cada any en la nostra ciutat. De la mà del Club Atletisme Safor Delikia, un any més s’ha aconseguit reunir una bona suma de diners que aniran destinats a la lluita contra el càncer de mama, concretament al programa “Motívate” que impulsa l’Hospital Francesc de Borja.
Com de costum, els resultats són el que menys importa, doncs les triomfadores van ser totes aquelles dones que, d’una manera o una altra, van eixir al carrer a participar d’una festa solidària contra el càncer. Tot i això, cal donar l’enhorabona per partida doble a les tres guanyadores de la cursa: Davinia Albinyana, Neus Mas i Carla de Tena, per un costat per guanyar la cursa, i per altre, per fer-ho amb un gest que les honra, entrant juntes a meta i demostrant que en la Cursa de la Dona el que importa no és el resultat. I em permetreu que em quede, d’entre totes, amb una imatge del fotògraf de l’Ajuntament de Gandia, Àlex Oltra, que captà en una instantània un magnífic resum de què és la Cursa de la Dona. Sobren les paraules.
Però a més de la solidaritat, la gestió municipal ens ha portat més notícies. Dilluns vaig poder acompanyar Rafa Juan en l’enèsim i no per això menys merescut reconeixement a l’empresa local Dulcesol.
En aquesta ocasió, premiada pe Carrefour com l’empresa innovadora de 2015. Enhorabona Rafa!
També he estat treballant directament en les negociacions entre Gandia Nàutica i el Club Nàutic de Gandia, que busquen una solució a diferents problemes que poden acabar resolent-se de manera conjunta. No puc avançar-vos molt més, però és tot un pas que les dues entitats i l’Ajuntament de Gandia treballem coordinadament en la recerca d’una solució. Com sempre he pensat: en el diàleg està la solució.
A més, compartim aquestes gestions amb l’Autoritat Portuària de València, amb els quals vam constituir dijous el Comité Assessor del Port de Gandia, que presidiré personalment. Una iniciativa de la nova APV, amb l’amic Aurelio Martínez al capdavant, que volen consolidar i fer més fortes les relacions entre l’Autoritat i els tres ports que d’ella depenen. Gandia torna així a recuperar el pes portuari que va perdre durant els quatre anys de govern del PP, on les relacions amb l’APV van ser pràcticament inexistents.
I pel mig, setmana de plenari ordinari corresponent al mes d’abril. Un plenari on, de nou, cada grup municipal va demostrar la seua postura davant els problemes d’aquesta ciutat: un govern de PSPV-PSOE i Més Gandia unit que no deixa de treballar i lluitar per posar solució als enormes problemes heretats; un PP que, malgrat ser el responsable recent d’aquest desastre, no deixa de boicotejar el treball del govern i continua votant en contra, fins i tot, que cobren els proveïdors als quals van deixar 80 milions d’euros sense pagar; i un regidor, Ciro Palmer de C’s, que continua mostrant la seua responsabilitat en la seua tasca de treball per Gandia.
Perquè el senyor Palmer, garantint l’estabilitat de la gestió econòmica tan complicada que estem portant a terme, va canviar el sentit del seu vot, permetent que puguem pagar 80.000 euros de factures que, en la majoria dels casos, l’anterior govern havia deixat amagades als calaixos, posant en perill la continuïtat de xicotetes empreses que ja han fet el treball que se’ls encomanà des de l’Ajuntament de Gandia però que encara no l’han cobrat (tot i que han pogut passar, fins i tot, anys). Al plenari ja vaig agrair l’actitud responsable de Ciro palmer. I ho torne a fer. Perquè cal ser valent i responsable amb la teua ciutat quan dones suport a decisions que, tot i que no són les més adequades, són les necessàries i inevitables per a treure Gandia del forat del PP.
La vida, amigues i amics, per sort, continua. Alguns avancen amb la força d’aquest govern. Altres, en canvi, continuen fent carrer escampant la por cap al nou govern de la ciutat. Per sort, Gandia s’està adonant que la vida, com deia, continua, però amb més seny que els darrers quatre anys.