Les Falles, per fi, han conquerit el món. Ja són immortals. Ja són on es mereixen. Ja han fet història. Les Falles han complit el seu desig: ja ho sabeu, han estat reconegudues com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. I a Gandia, municipi faller per excel·lència, amb una Federació exemplar, 23 comissions, milers de fallers involucrats i un Museu Faller capdavanter amb el seu Centre d’Interpretació de la Festa, també estem pletòrics perquè la nostra festa ja és universal.
Precisament va ser a Gandia, en octubre del 2015, on, en paraules del nostre president Telmo Gadea, “va saltar el masclet que va obrir a tota la Comunitat Valenciana la candidatura de la Unesco”. Molts recordaran aquella trobada en la qual es van reunir directius de les principals juntes locals dels municipis fallers. Des d’aleshores, els esforços es van redoblar.
I com diuen els savis, tot esforç té, sempre, la seua recompensa i el món de les Falles ha estat, durant molt de temps, al peu del canó, per tal d’assolir aquest distintiu. Ara bé, la recompensa del treball ben fet també hem de veure-la com l’oportunitat de fer encara més treball ben fet.
Així que, anem, tots junts, a partir d’ara, a dignificar i a fer més grandiosa, si cap, la nostra tradició, que, de pares a fills, hem sabut cuidar i estimar. Com va dir la fallera major de València, Raquel Alàrio, “aquest és el camí per a buscar l’excel·lència”. En les nostres mans està aprofitar-lo.
LES FALLES, EXPRESSIÓ DE CREATIVITAT COL·LECTIVA
El Comité de la Unesco ha valorat les Falles com una “expressió de creativitat col·lectiva que salvaguarda les arts i els oficis tradicionals”. Les Falles, monuments creats per artistes locals, “propicien la comunicació entre els ciutadans”. Açò és el que ens van dir, des d’aquesta institució quan ens vam assabentar de la gran notícia.
I sí, això són les Falles: art, i també diàleg entre els fallers, entre els veïns, entre els turistes que ens visiten, entre l’artista faller i la societat, entre els floristes, pirotècnics, orfebres, poetes, músics i indumentaristes. Són un element molt potent de cohesió social i, en definitiva, l’expressió del sentiment de tot un poble. A més a més, representen un important motor econòmic i turístic, que mou diners, llocs de treball, i col·labora amb tots els sectors de la ciutat.
Però també representen un ritual màgic que hem de fer que perdure. Des de la cremà del monument, que simbolitza la purificació del foc, fins al soroll de la pólvora, sense oblidar els passacarrers festius amb les bandes de música i l’aroma dels bunyols amb xocolate.
Al ritual de les Falles, la vida es renova i de les cendres d’allò vell sorgeix la nova vida com l’Au Fènix, un mite molt estés i conegut que simbolitza exactament el mateix. El Fènix que s’immola en la foguera, cada 500 anys, per a renàixer. És, en definitiva, el símbol de la immortalitat. Com ho són les Falles, quan el monument es crema per a començar, l’endemà, l’exercici faller.
Les nostres Falles estan ben diferenciades de la resta de les festes; els dies en què se celebren no tenen res a veure amb qualsevol dia de l’any, perquè són úniques, autèntiques. I perquè, abans que vinguen, ja ens estem preparant per a rebre-les amb els braços ben oberts i cada vegada amb més intensitat. I perquè, com més s’aproximen els dies, més emoció hi ha entre els fallers.
COM LI VA PASSAR A LA RABOSA QUAN VA CONÉIXER EL PETIT PRÍNCEP.
“Què és un ritu?” li preguntà el Petit Príncep.
“És allò que fa que un dia siga diferent de la resta i que una hora siga diferent de les altres”, li va respondre la rabosa, la qual va afegir: “Si vens sempre a les quatre de la vesprada, ja des de les tres començaré a estar feliç. Com més avance l’hora, més feliç hi seré. Quan arriben les quatre, m’inquietaré i descobriré el preu de la felicitat. Però, si vens en qualsevol moment, mai sabré a quina hora he de preparar el meu cor”.
Eixe sentiment del protagonista del llibre d’Antoine de Saint-Exupéry, també és al món faller, que viu amb l’ànima exaltada el compte enrere fins que arriba la festa. Jo estic segura que enguany, amb la distinció de la Unesco, estos dies seran més especials que mai perquè, com deia abans, hem complit un somni.
“No deixeu que acabe el dia sense haver crescut una miqueta, sense haver sigut feliços, sense haver augmentat els vostres somnis. No vos deixeu vèncer pel desànim. No permeteu que ningú us lleve el dret d’expressar-vos, que és quasi un deure. No abandoneu les ànsies de fer de les vostres vides alguna cosa extraordinària. No deixeu de creure que les paraules i les poesies sí que poden canviar el món. Passe el que passe, la nostra essència està intacta. Som éssers plens de passió. La vida és desert i oasi. Ens tomba, ens fereix, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història. Encara que el vent bufe a la contra, la poderosa obra continua: tu pots aportar una estrofa. No deixes mai de somiar, perquè en somnis és lliure l’home”. Amb aquestes paraules de somnis i esperança de Walt Whitman m’acomiade. Reitere les felicitacions a tot el món faller en nom de Gandia, una ciutat que sempre serà el vostre casal, la vostra casa i on sempre vos rebrem amb els braços oberts.
Intervenció en l’acte on es va celebrar la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Palau Ducal dels Borja, 16 de desembre de 2016.
