‘Temps incerts’: un any més, la Universitat d’Estiu de Gandia organitzada per la Universitat de València torna a encertar proposant-nos un tema de reflexió actual tant fascinant com vertiginós. La incertesa provoca angoixa però, al mateix temps, com deia Deepak Chopra, el metge hindú, és en la incertesa on trobarem la llibertat per a crear qualsevol cosa que desitgem.
La incertesa també és un motor: ens motiva a avançar. Deia Mario Benedetti en ‘A tientas’
‘Se avanza a tientas, vacilante
no importan la distancia ni el horario
ni que el futuro sea un vislumbre
o una pasión deshabitada
a tientas hasta que una noche
se queda uno sin cómplices ni tacto
y a ciegas otra vez y para siempre
se introduce en un túnel o destino
que no se sabe dónde acaba.’
Hui és cert que vivim temps incerts, que són moltes les persones que se senten presses dins d’eixe túnel que descriu el poeta:
• joves que han acomplit la seua part del contracte social- carrera, idiomes i un parell de màsters- i a canvi els brindem atur, precarietat o exili.
• majors de 55 anys que, per culpa d’una crisi financera global, un mal dia es queden sense feina i sense cap oportunitat per a obtenir-la a un món que ja no valora la seua experiència ni habilitats. Quina resposta els donem: tampoc cap.
• persones que fugen de la guerra, del caos… i legítimament criden a la porta de països veïns. I es topen amb el mateix: l’absència de futur. La incertesa, en el millor dels casos.
Però els temps incerts no són res nou. Totes les societats n’han viscut i els han intentat combatre amb major o menor encert. Els governs, la religió o la ciència han anat donant respostes canviants a eixa por natural al futur, al canvi, a allò desconegut. Fins hui.
QUÈ HI HA DE NOU EN LA INCERTESA DE HUI?
La velocitat és la gran novetat dels canvis vertiginosos que estem vivint. Uns canvis protagonitzats, esta vegada, per nous i múltiples actors: les empreses, l’economia social, els moviments socials i la nova economia col·laborativa. Estos actors s’han mogut de la mà de la revolució tecnològica de la informació -el petroli dels nostres dies- i de la globalització i contraglobalització. I davant d’estes noves regles de joc econòmiques i socials, les administracions públiques ens manifestem incapaços de posicionar-nos i patim una crisi profunda de legitimitat i lideratge. I no estem complint el nostre paper fonamental: el de garantir les condicions perquè totes les persones puguen tindre un projecte de vida digne.
QUÈ POT FER UN AJUNTAMENT PER AFRONTAR ESTOS TEMPS INCERTS I SER ÚTIL A LES PERSONES?
Per descomptat, no tinc una resposta precisa. De vegades m’envaeix l’esperit pessimista del ‘Cigne Negre’, el polèmic assaig del matemàtic, Nassim Taleb. La tesi del llibre partix del ‘només sé que no sé res’, que l’única cosa certa és que el passat no explica el present ni és capaç de preveure el futur. Que és molt difícil detectar els cignes negres.
I què són els cignes negres? Són rareses que passen inesperadament i produeixen un impacte enorme en el món. I és a posteriori quan intentem, sense èxit, explicar-les. Un cigne negre és l’atac terrorista a les Torres Bessones, o els grans cracks financers o el descobriment d’Internet, per exemple. L’autor sosté que no estem dissenyats per als cignes negres i la nostra ment i forma de raonar ens impossibilita acceptar la incertesa.
Pot ser. Però també és veritat que la política és l’art d’allò incert, com deia el filòsof i sociòleg, Edgar Morin. I el nostre deure -el deure dels governants- és comprometre’ns amb eixe futur incert, tot i que resulte difícil. Per aconseguir-ho, caldrà a priori buscar mecanismes per a adaptar-nos a eixe tsunami de canvis que estan ocorrent al món a un ritme frenètic i que ja estan generant desigualtat i derivant en una de les conseqüències més greus: l’exclusió social de l’individu. En este context, la missió de l’administració ha d’ajudar a fer que les persones puguen carregar la seua motxilla de recursos: formació, habilitats, tolerància, treball… Haurem de promoure totes eixes accions. Com?
- Buscant el coneixement
- Per adaptar-nos als canvis, hem de posar en marxa instruments nous
Els ajuntaments han d’exercir el repte del canvi. Una administració rígida i sòlida no fa un bon engranatge amb una societat líquida, canviant, amb llibertat de moviments, de persones, de fluxos d’informació, que només som capaços de detectar quan estan dins, com els cignes negres.
MÉS I MILLOR DEMOCRÀCIA PER A COMBATRE EL POPULISME
Coincidisc amb les paraules de l’escriptora Rosa Montero, que vaig llegir recentment en un dels seus articles: ‘El apocalipsis que vivimos es el de un sistema político anquilosado que necesita renovarse por completo. Tenemos que refundar la democracia.’
L’economista Dani Rodrik completa molt bé esta idea quan ens adverteix que ‘la democràcia, la hiperglobalització i els estats nacionals no encaixen bé’. Quan la hiperglobalització força a competir a societats amb alts nivells de protecció social amb altres amb baixos nivells, o directament sense protecció social, la democràcia acaba debilitant-se. I és aleshores quan emergeix la vella recepta del populisme i la demagògia, la resposta màgica quan els ciutadans crispats exigeixen solucions a problemes més complexos que mai, precisament en el moment en què la política compta amb els instruments més precaris.
En estes circumstàncies, apareixen líders perillosos com Trump (altre cigne negre?) i administracions que basen les seues accions en certeses que no són tals, com els dogmes ideològics o això que han anomenat la ‘post-veritat’, és a dir, la mentira. I tot en una era tecnològica on les xarxes socials s’han menjat les notícies, fomenten la substitució dels fets per les opinions i faciliten la publicació d’informacions falses que són presses com a veritats i es comparteixen a l’instant. En este context, molts mitjans s’allunyen de l’interés públic i agafen la viralitat com a principal mesura de valor, en lloc de la qualitat o la veracitat. I sense periodisme, sense fets, sense informació, tampoc hi ha democràcia.
Foto portada: Natxo Francés
