“A cavall entre dos segles” és el suggeridor lema de la trenta-cinquena edició de la Universitat d’Estiu de Gandia: un fòrum de reflexió i debat que constitueix també, en termes del sociòleg Ray Oldenburg, un tercer espai. Si el primer espai és casa i el segon, l’oficina o lloc de treball, el tercer espai són els bars, les perruqueries, el carrer… punts d’encontre on algú sempre espera trobar a alguna persona coneguda i passar l’estona amb el plaer de la companyia i la conversa.
Segons el filòsof alemany Habermas, també són els espais on ocorre la discussió política i les accions de canvi. Primer fou l’àgora grega, després la plaça, i hui ho són també els centres culturals multifuncionals, com la nostra Casa de la Marquesa, els espais de coworking, els horts urbans o les xarxes socials, però també les falles o les bandes de música, llocs on es dóna eixa barreja tan valenciana de la improvisació, la creativitat i la col·laboració, que el professor gandià Pau Raussell anomena “economia del comboi”. Tots ells són escenaris permeables i inclusius de transformació urbana, on s’estimula l’intercanvi d’idees i coneixements.Cal fomentar i sumar els tercers espais a l’espai públic, per a fer ciutat amb les persones, a cavall entre dos segles. Per això és necessari repensar la forma de fer ciutat.
Hui les estructures tradicionals hegemòniques han de conviure amb un contrapoder format per milions de ciutadans connectats, més informats que mai i convertits en agents clau per al canvi. Elles i ells, les persones, fan ciutat. Ciutat entesa com una construcció social i cultural al llarg del temps. I com a referent en el model de fer ciutat citaré a una dona que va revolucionar l’urbanisme a mitjan segle XX i les seues tesis segueixen molt vigents al segle XXI. Parle de l’activista nord-americana Jane Jacobs.
Jacobs apostava per la ciutat multifuncional, compacta i densa, on els carrers són els seus òrgans més vitals. Les seues idees van ser absolutament innovadores per a la seua època. Jacobs pensava que, abans d’intervenir en una ciutat, calia conéixer-la a fons i això implica comprendre com l’usen els seus veïns i per què. “El ballet de les voreres d’una ciutat mai es repeteix a si mateixa en cap lloc”, deia Jacobs.
La densitat, els usos mixtos i la convivència de gent de distints estatus socioeconòmics són virtuts de la manera mediterrània de fer ciutat. I són també fortaleses que fan possible la resiliència urbana, és a dir, la capacitat de reacció de la ciutat enfront dels colps, com la crisi econòmica.
Sentir-nos a gust al lloc on vivim és un element clau de resiliència. Així ho afirmen els joves urbanistes David Estal, Ramon Marrades i Chema Segovia a la seua obra La ciutat construïda, on proposen un interessant viratge en la forma de fer ciutat: passar del pla urbanístic al procés ciutadà.
Els autors recomanen revisar el model de fer ciutat sobre la base de tres conceptes:
- l’ús, com a la ferramenta més potent de participació ciutadana
- el disseny, com a servei i no com a imposició
- i la gestió, com a garantia de sostenibilitat de la ciutat
Una ciutat més viva i participativa és l’única forma d’eixir de la crisi. I, per a fomentar-la, cal afegir als espais públics eixos tercers espais col·laboratius de què parlàvem al principi, escenaris d’innovació, d’obertura i tolerància, on es mantinga un nivell de cohesió social que faça que la gent se senta a gust de viure on viu. Són “mercats afectius” en paraules de Richard Florida, que permeten crear un ecosistema que aprofite la creativitat humana i la transforme en valor econòmic.
Les institucions hem d’afavorir la creació d’eixos tercers espais i buscar noves fórmules per a donar respostes àgils i ràpides a les necessitats de les nostres ciutats en el nou escenari post crisi.
Hui la ciutat, estancada demogràficament, decreix, i el desfasament temporal dels plans i la seua execució efectiva provoca cert cansament entre una ciutadania que vol participar en el disseny de la seua ciutat de forma transversal i des del principi. Enfront del pla, els autors de La ciutat construïda proposen el procés: anteposar el temps present a la promesa de futur, l’aprofitament dels recursos existents, la immediatesa de resposta i la implicació de la ciutadania.
I en eixe procés es troba Gandia, una ciutat viva, dinàmica, emprenedora i ara amb l’objectiu també d’esdevenir una smart city, que pose la tecnologia al servei de les persones i de la transformació urbana, sense oblidar tampoc que, a més d’una ciutat intel·ligent, volem ser una ciutat feliç, amb espais compartits, de mobilitat sostenible, d’activitat i també de felicitat, com explica Charles Montgomery al seu llibre The Happy City. I un d’eixos espais que fomenta la creativitat ciutadana és aquest: la nostra Universitat d’Estiu.
