La victòria és per als que més creuen en ella. I hui crec més en ella que ahir i més que a l’inici de la campanya electoral que acaba. I, encara més, crec que anem a protagonitzar el canvi que Gandia necessita i que la gent reclama al carrer després de quatre anys de desgovern.
Anem a fer-ho pel pare de família amb qui vaig conversar uns minuts fa uns dies quan la seua filla el va arrossegar fins l’Espai de les Idees a per una llepolia i em va confessar ser escèptic i estar fart dels polítics que governen per a ells i els seus amics i no per al poble. No tots som iguals, “ni Diana Morant és com Arturo Torró”, em digué amb un somriure en acabar la xerrada i abans de continuar el seu passeig amb la família.
Anem a fer-ho per la dona que em va contar al Facebook la seua indignació pels comentaris masclistes, prepotents i xulescos que el candidat Torró ens va dedicar a Lorena Milvaques i a mi en el debat del Teatre Serrano; que em va preguntar com podia consentir-li que em diguera ‘cariño’ o ‘xiqueta’ i la seua condescendència de sabut quan de l’única cosa de la qual pot donar lliçons és de grolleria, de vulgaritat i de ignorància. De totes és coneguda la concepció que estils d’home com el que ell representa tenen de la dona. Només cal veure’ls com es fan acompanyar o escoltar-los parlar. No, no li’l consent.
Anem a fer-ho per la mare que un matí em va parar pel carrer i, plorant, i em va contar que tenia dos filles, una exiliada en Londres -fregant plats- i l’altra a casa però pensant en anar-se’n, també. I que fa quatre anys va confiar en el Ahora Empleo d’Arturo Torró i el va votar, sense saber que el treball era només per als que vesteixen les samarretes de ‘Yo voto Torró’ (sic). Tu li donaràs faena a les meues filles?, em preguntà, i li vaig dir que no sé si podré, però que faré perquè les seus filles i els joves d’esta ciutat tinguen una oportunitat a Gandia. Perquè no, no som iguals, i és immoral aprofitar-se’n de la desesperació de la gent, com fa Arturo Torró.
I anem a fer-ho per Bea, amb qui vaig conversar uns minuts en el Grau diumenge passat i em va donar una lliçó de coratge tot i la seua joventut i per la seua amiga, també exiliada a Londres, que hui agafa un vol només per a votar pel canvi el 24-M.
I anem a fer-ho, a protagonitzar el canvi a Gandia, per tants altres que volen que un govern de gent capacitada i honrada gestione responsablement el que és de tots. Fer fora als que volien governar Gandia per aprofitar-se’ d’ella i que la decència torne a l’Ajuntament està en les mans de tots i de cadascú de nosaltres i ho garantim i ho possibilitarem els Socialistes de Gandia.
Si t’importa Gandia, si t’importa el que és teu, Anem!