Seguim arreglant els descosits de l’anterior govern. Ahir vam solucionar una altra d’eixes operacions a les quals al senyor Torró li agradava etiquetar com a “Operación Aplauso”. Una d’eixes que, amb dos signatures, feia tremolar l’economia de tota la ciutat. Vos explique.
En 2010, i després de moltes negociacions portades a terme pel darrer govern socialista de la ciutat, es va aconseguir signar un conveni a tres bandes per declarar Simancas una zona ARU (Àrea de Regeneració Urbana). Això suposava que es faria una actuació en Simancas que permetria reformar els edificis i canviar-li la cara al barri. I es faria amb una col·laboració en la qual el Ministeri de Vivenda i la Conselleria es farien càrrec de més del 60% de l’obra.
Cinc anys després, i amb paralitzacions de les obres pel mig, quan vam arribar al govern ens vam emportar la desagradable sorpresa que Gandia havia perdut les ajudes corresponents al Ministeri (2,7 milions d’euros) i a la Conselleria (1,7 milions d’euros); en total: 4,4 milions d’euros. I les havíem perdut per dos motius, fonamentalment: la desídia del govern del PP de Gandia, i la nul·la aposta en matèria d’habitatge de la Conselleria, aleshores en mans del PP autonòmic.
Així de car li eixia a Gandia el tres en ratlla del PP (allò de governar a Gandia, a la Comunitat Valenciana i a Espanya). Ací podeu consultar la notificació rebuda des de la Conselleria advertint de la pèrdua de la subvenció.
En aquell moment, i aprofitant que havia canviat el govern de Gandia i el de la Generalitat, els tècnics de les dues administracions van portar a terme unes negociacions dures que van acabar ahir, amb la signatura d’un nou conveni a tres bandes que ens permet recuperar eixos 4,4 milions d’euros que, de no haver recuperat, haguera hagut de pagar Gandia (i, com comprendreu, no estem per a despeses “sorpresa”). Només era una qüestió de voluntat i negociació, dues qualitats que no tenien els anteriors governants. Per això, vull aprofitar per agrair als tècnics de la casa encarregats de portar a terme la negociació, així com als tècnics de la Generalitat Valenciana i, com no, a la consellera Maria José Salvador, que des del primer moment ha tingut la voluntat d’ajudar a Gandia a recuperar aquesta subvenció.
Però no content amb fer perdre a Gandia 4 milions d’euros, Arturo Torró encara va anar més enllà a Simancas, i una altra signatura seua (aquesta podria ser fins i tot constitutiva d’una irregularitat), va fer perdre a Gandia uns altres 6 milions d’euros. I és que quan el projecte de Simancas va eixir a concurs, una de les condicions era que l’adjudicatària assumira la construcció d’un aparcament subterrani i la seua posterior gestió, per la qual abonaria a l’Ajuntament de Gandia un cànon de més d’1,5 milions d’euros.
Doncs bé, l’anterior alcalde, per la seua gràcia, va signar un document perdonant-li a l’empresa constructora aquest cànon (1,5 milions) i perdonant-li també la construcció dels aparcaments valorats en 4,4 millions de euros que, com que formaven part del projecte, haurà de pagar l’Ajuntament de Gandia. Total: ¡¡6 milions d’euros!!
Una decisió perjudicial per a Gandia i que modifica substancialment les condicions de l’adjudicació del projecte, donat que altres empreses, en cas d’haver sabut que se’ls perdonaria aquest punt, hagueren pogut decidir concursar en l’adjudicació. Ací podeu consultar la documentació d’aquesta operació.
Total, que en dues signatures, Torró va fer perdre a Gandia més de ¡¡10 milions d’euros!! Quasi la meitat, l’hem aconseguit rescatar amb la gestió dels membres del nou govern. L’altra meitat, veurem com la solucionem.
Vistes operacions com estes no és d’estranyar que la situació de l’economia de la ciutat estiga com està. Perquè Torró, que ara va de salvapàtries, de milhomes, va estar quatre anys gestionant amb decisions que no buscaven el benefici de Gandia ni dels gandians, sinó que buscaven el rescat d’uns quants empresaris elegits. Tots ells, “casualment”, amb un estret lligam amb l’anterior alcalde.
Siga com siga, no ens valen ni volem les excuses, i la nostra obligació ara és seguir treballant per a arreglar allò que els anteriors governants van trencar. I parafrasejant el nostre eslògan de campanya, podem dir que “HO ESTEM ARREGLANT”.
