Liquidem IPG, la cova d’Alí Babà del PP de Gandia

Diana Morant, alcaldesa de Gandia, anuncia la liquidación de IPG
Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

D’una vegada per totes, posem punt final al capítol més negre de la història democràtica de Gandia, que no és altre que l’empresa pública de Gandia en mans del Partit Popular.

Fa poc més de 10 anys es creava a Gandia Iniciatives Públiques, la matriu de tres empreses públiques creades en una situació econòmica diferent de l’actual i amb una triple finalitat:

  1. Fer accessible la vivenda en el moment de major vigència de la bombolla immobiliària,
  2. Promoure l’activitat de l’esport.
  3. I, per últim, introduir al sector turístic en el sistema productiu de la ciutat per a gestionar un dels motors econòmics més importants de Gandia: el turisme.

El funcionament durant aquells anys de les tres empreses es pot explicar amb un exemple molt gràfic: tots els seus comptes es van aprovar amb balanços econòmics positius, fins i tot el del 2011, que ja va ser aprovat per un govern del PP en 2012.

LES MAJORS BARBARITATS QUE MAI HA VIST AQUESTA CIUTAT

Va ser a partir d’aquell moment quan l’empresa, en mans dels mateixos gestors que van ser capaços de duplicar el deute local en només quatre anys, va començar a ser utilitzada per a coses diferents de les que s’havia creat. L’empresa pública en mans del PP va ser una ferramenta des de la qual portar a terme les majors barbaritats que mai ha vist aquesta ciutat, condemnant les futures generacions locals a haver de pagar les males gestions del govern del PP.

Instalaciones IPG Gandia

Aquell Partit Popular que en 2011 va prometre tancar les empreses públiques, una de les primeres coses que va fer va ser una acció de maquillatge per a enganyar a la ciutadania: va fusionar les tres empreses en una sola. Però mai va complir la seua promesa de tancar l’empresa pública.

Tot al contrari: va pervertir la seua promesa i va convertir l’empresa en una cova d’Ali Babà des del qual, aprofitant l’absència d’òrgans de control i expulsant a l’oposició dels consells d’administració, va fer i desfer al seu gust.

LES ACCIONS MÉS SONADES DEL PP EN L’EMPRESA PÚBLICA

Repassar algunes de les accions més sonades del PP en l’empresa pública és com comprar una entrada per al circ dels horrors:

  • El cas Tele7, que està sent investigat per un jutge.
  • L’operació Cocoloco, també en els tribunals i que pot acabar costant-nos més de 3 milions d’euros.
  • La operació Aplauso o compra d’una galeria comercial per part d’IPG, amb la qual hem perdut 1,7 milions d’euros i que de no ser per l’actual govern, n’haguérem perdut més de 6 milions.
  • El capítol dels pagarés sense fons que ens vam trobar només arribar al govern.
  • Les desaparicions misterioses i robatoris d’ordinadors amb dades de comptabilitat.
  • Els concerts “a coste cero” que costaven 800.000 euros a l’any i les factures dels quals només es podien consultar amb documents de confidencialitat.
  • Els contractes publicitaris milionaris amb revistes amigues.
  • I, com no, aquella ja famosa frase al debat electoral del 2015 “Els enxufats estan en IPG”: més de 200 treballadors en nòmina que encara hui no sabem en molts casos quina feina desenvolupaven. Mireu el vídeo…

En definitiva, IPG es va convertir en la ferramenta favorita del PP, des de la qual van portar a terme la seua política de clientelisme, enxufisme i gestió fosca dels diners de tots els gandians. Una màquina de cremar diners que mai no van tancar per una senzilla raó: els servia millor als seus interessos si estava oberta, perquè totes estes i altres operacions i contractacions mai s’hagueren pogut portar a terme des d’una administració pública com l’Ajuntament de Gandia, amb òrgans de control i una oposició amb dret i capacitat per fiscalitzar l’acció de govern.

DOS ANYS DE TREBALL PER AL TANCAMENT D’IPG

Amb aquest expedient, no és d’estranyar que les tres forces polítiques que hui en dia sustentem el govern de la ciutat (PSPV-PSOE, Més Gandia i Ciutadans), incloguérem en el nostre programa electoral el tancament de l’empresa pública, d’eixe monstre que va ser IPG en mans del PP.

Dos anys després, per fi, podem dir que estem davant els darrers dies de vida de l’empresa Iniciatives Públiques de Gandia. Hem tardat més del que esperàvem, però moltes vegades la voluntat política va a un ritme i la realitat de la gestió i la burocràcia, en va a un altre ben distint.

Assumim els béns que li resten a l’empresa pública i els seus 31 treballadors (la major part dels quals treballen en el servei municipal de la Grua), i assumim també el deute que resta per pagar, prop de 20 milions d’euros, que ens comprometem a abonar en els pròxims mesos, perquè no és just que hi haja empreses, associacions i col·lectius d’aquesta ciutat que encara no hagen pogut cobrar per la ruïnosa situació en què van deixar la mercantil, amb comptes embargats, deutes i gens de liquiditat.

DEL COSTAT DEL SENTIT COMÚ

Han sigut dos anys de molt de treball, de decisions molt complicades i dures, de lluites en els tribunals i esforços, molts esforços. Per això vull donar les gràcies, primer que res, als representants de les tres forces polítiques que ho hem fet possible (PSPV-SPOE, Més Gandia i Ciutadans). Les nostres formacions han estat del costat del sentit comú i la responsabilitat i, malgrat aquells qui deien que no seríem capaços de tancar l’empresa, ho hem aconseguit.

Diana Morant, alcaldesa de Gandia, anuncia la liquidación de IPG
Diana Morant, alcaldessa de Gandia, anuncia juntament amb Lorena Milvaques i Ciro Palmer la liquidació d’IPG

Vull donar les gràcies també al company Vicent Mascarell, darrer gerent de l’empresa i artífex de la reconducció de la mateixa cap a la seua liquidació. També l’agraïment pel seu treball als liquidadors de la mercantil, així com als serveis jurídics de l’Ajuntament de Gandia i al departament d’Hisenda que dirigeix el company Salva Gregori, que han estat al dia a dia d’un exercici tan complicat que ara, per fi, veu la llum.

MOMENT QUE GANDIA COMPLISCA LA SEUA PART DEL TRACTE

Però no vull acabar sense demanar disculpes. Disculpes a totes les persones, empreses i col·lectius de la ciutat (molts dels quals ni tan sols tenen ànim lucratiu) a les quals se’ls deuen diners, en molts casos, des de fa anys. No mereixien aquest comportament, però hem fet tot el que hem pogut i, per fi, el moment que Gandia complisca la seua part del tracte està més prop.

Estem contents, sí, perquè hem aconseguit complir una de les nostres promeses electorals. Però també ens queda un cert regust amarg, perquè pensem que Gandia mai hauria d’haver viscut aquest capítol negre de la seua història. Esperem que mai més no torne a passar.