L’Ajuntament de Gandia ha tingut l’immens plaer de distingir Reme Lloret Vila com a Filla Predilecta de la ciutat, una candidatura que va ser presentada pel Cercle d’Amics de Sant Francesc de Borja i que ha estat avalada per desenes d’associacions, entitats, col·lectius i persones individuals.
Reme Lloret és la primera Filla Predilecta de la història de Gandia. Sí, la primera. Fins ara, tots els Fills Predilectes havien sigut homes. És que mai hi ha hagut a la nostra ciutat dones mereixedores d’aquest títol? De segur que sí. Ara, l’Ajuntament salda el seu deute amb elles i per fi reconeix una dona, la qual cosa ens enorgulleix a tots.
Reme Lloret és una dona molt estimada ací a Gandia, no sols pel seu caràcter solidari sinó també per la seua bondat, humilitat i humanitat. Les seues tasques al capdavant del menjador social, des de l’agrupació Bunyoleres sense Fronteres, són sols un exemple. Ella vol a les persones, sobretot a les més desemparades. Les ajuda, les atén, les cuida. Fa que les seues vides siguen una miqueta millor. Ja ho va dir Aristóteles: “Quina és l’essència de la vida? Servir als altres i fer el bé”. Doncs ella ho fa amb el cor i sense esperar res a canvi. Eixa és, precisament, l’essència de la vida de Reme, qui considera que eradicar la pobresa no és un acte de caritat sinó de justícia. Ella és feliç d’aquesta manera, ho veiem als seus ulls, perquè on reina la caritat ahí està la felicitat.
ELS SEUS ORÍGENS
Mai s’entén el present i el futur de les persones sense donar una ullada al passat, als orígens. Reme Lloret va nàixer a la barriada del Raval l’any 1931 en el si d’una família senzilla i treballadora. De menuda, va patir la Guerra Civil, i ja de més joveneta, repartia la llet del ramat de cabres i vaques que tenien a casa. Sempre amb la seua bicicleta. En aquells temps, ja donava llet a les persones que no podien pagar-la. Son pare, Antonio, era pastor i sa mare, Remedios, mestressa de casa.
Reme anava al col·legi de les Esclaves i, en acabar, l’apuntaren a ensenyar-se a cosir. Més endavant, va ajudar un metge en l’administració de l’hospital Francesc de Borja i, després, va ser governanta en la cuina d’aquest centre sanitari.
Durant tota la seua vida, ha trobat en la seua germana, Paqui, el seu suport, el seu complement. Son tio Jesús les portava en la seua furgoneta juntament amb tot l’equip de bàsquet femení quan se n’anaven a jugar a altres municipis. Perquè a Reme sempre li ha agradat l’esport, especialment el volei, el bàsquet i l’handbol. Els practicava prou sovint malgrat els entrebancs amb què es topaven les dones en aquella època. Mai ha abandonat aquesta passió. Recentment, ha celebrat amb les altres jugadores els 50 anys com a entrenadora. Quan era jove ella recorda que anaven al pati de l’institut Ausiàs March, ja que la ciutat no disposava d’altres instal·lacions esportives.
Passen els anys i canvien els temps, però no les persones. En ella s’ha quedat intacta la seua necessitat d’estar al costat de les persones pobres.
FUNDADORA D’UN MENJADOR SOCIAL
Fa uns anys va fundar amb el Pare Puig, també Fill Predilecte d’aquesta ciutat, el menjador social, que reparteix diàriament més de 300 racions. Centenars de famílies de la ciutat, moltes amb xiquets, acudeixen a aquest espai perquè no tenen res per a portar-se a la boca. Qui va rep un plat de menjar, fruita, llet, galetes i inclús detergent per a rentar la roba. I en Nadal, els voluntaris distribueixen els joguets entre els menuts. Però, com deia el mateix Pare Puig, el més gratificant no és donar menjar sinó esperança i consol perquè: “Hi ha homes que tenen fam de pa, però tot ésser humà té fam d’amor”.
Reme reparteix amor i ho demostra cada dia. A més a més, pot donar-nos a tots lliçons sobre la solidaritat. Viure en primera persona la pobresa, amb la seua discriminació social, és una de les situacions més doloroses que poden afrontar les persones. Per això, ella està sempre amb ells, tendint-los la mà. Sempre amb un somriure tranquil·litzador i una mirada sincera i de pau al seu semblant, té clar que, per damunt de tot, ha d’estar l’esperança.
CONSTÀNCIA I ESFORÇ PER UNA BONA CAUSA
Amb la seua constància i esforç ha aconseguit també el suport de particulars i la col·laboració de moltes empreses, supermercats, panaderies, la Llotja de Peix, el Banc d’Aliments, etcètera, per al menjador social. Tots ells aporten matèries de qualitat i Reme i les seues companyes s’encarreguen de repartir-les. Perquè Reme no para queta. La seua germana i el seu cosí Jesús diuen que és una “correcaminos” i una “fitipaldi” perquè sempre va amb el seu cotxe d’un lloc a un altre per a socórrer a la gent. I em diuen que es riu molt quan li ho diuen. El seu somni és que les dones soles amb problemes tinguen un lloc ací a Gandia on ser emparades, on poder dormir sense por i on poder dutxar-se. Nosaltres, els polítics, ens ho apuntem.
Reme, et vull transmetre la més profunda admiració de part de la Corporació Municipal que presidisc i vull que sàpigues que t’estimem tots perquè encara que tu digues que el que fas podria fer-ho qualsevol xiquet de 7 anys, vull dir-te que no et lleves importància perquè amb tu la nostra ciutat es fa més gran en valors. En això precisament consisteix la humilitat, en callar les nostres virtuts i permetre’ls a la resta descobrir-les. De vegades em pregunte com seria de meravellós el nostre món si totes les persones que l’habiten foren com tu, si tots paràrem uns instants al dia i deixarem els nostres interessos d’una banda per a fer el bé a una altra persona.
Moltes gràcies, Reme, per ser com eres; moltes gràcies per fer el bé. Moltes gràcies perquè amb tu vull reconéixer totes les dones de Gandia que tot i que han fet coses bones per la nostra ciutat han romàs en l’oblit.
Discurs en l’acte de nomenament de Reme Lloret com a Filla Predilecta de Gandia.
Ajuntament de Gandia, 12 de gener de 2017