Intervenció de Diana Morant en la inauguració de la 32 edició de la Universitat d’Estiu de Gandia de la Universitat de València (20 de juliol de 2015)
Si hi ha un temps de participació, és ara. Si hi ha un espai de participació, és este: la Universitat. I si hi ha una ciutat oberta i participativa, ho tornarà a ser Gandia.
El lema que ha triat enguany la UEG no podria ser més adient per als moments que vivivim. TEMPS DE PARTICIPACIÓ, sí. I, com a representant pública que sóc, afegiria que estem encentant un esperançador TEMPS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Este dret de la ciutadania a participar activament en l’elaboració de politiques públiques engloba cada dia nous tipus de xicotetes/grans accions. D’alguna manera, hui…
- Participa el jove que ha deixat de beure Coca-Cola com a mesura de boicot a esta empresa.
- Participa el ciutadà grec que recentment ha votat en referéndum.
- Participen les persones que m’acaben de deixar un comentari al Facebook i els que estan ara opinant sobre el Pla d’Ajust en Twitter.
- També participen els que es reuneixen davant d’una casa per evitar un desnonament, els que signaren el manifest Salvem l’Auir, els que ocuparen el Parc Sant Pere.
- Participa la gent que per primera vegada s’ha apropat il·lusionada als nous partits emergents, i la que ha estat compromesa des de sempre amb els partits històrics, també participa.
La desafecció política, eixe sentiment de desengany i desconfiança en els polítics que ha elevat la indignació a la categoria de fenòmen, ha tingut un efecte rebot positiu: ha mobilitzat les consciències i ha fet proliferar la participació, totes estes accions -individuals o col:lectives- dirigides a influir en la societat i en el funcionament de la cosa pública. Cada dia més, el distanciament, desinterés i alienació cap a la política està transformant-se en la reivindicació d’una participació activa. Molts dels apolítics d’ahir són els activistes de hui, i això és una transformació congratulable.
Segons deia Einstein, “la vida és perillosa no per les persones que fan el mal, sinó per les que s’asseuen a vore què passa”. I crec que no hi ha pitjor malaltia per a una democràcia que una societat passiva, silenciosa i amordaçada, manipulada per un Gran Hermano des d’una tele de plasma, com vaticinava George Orwell. Este model respon a la teoría elitista de la participació ciutadana (defensada per autors com Schumpeter, Sartori o Huntington), que contempla que els ciutadans i ciutadanes deuen participar en l’elecció dels seus representants, però no cal una participació massiva i continuada en la pressa de decisions, que correspon als polítics. Esta teoría es despreocupa de l’apatia política i ignora la importància de moviments socials com agents de canvi. Per a il·lustrar-la només els anomenaré un fet recent: l’entrada en vigor de la Llei Mordaça.
Però, com apuntava abans, sembla que iniciatives governamentals com esta ens mouen en sentit contrari, ens fan despertar i alçar de la cadira. I correspon a la societat, però també als polítics, crear nous instruments que afavorisquen esta participació ciutadana activa que vol ocupar un lloc més protagonista: la gent vol exercir la seua soberania real.
Com deia, Gandia tornarà a ser una ciutat de convivència, oberta i participativa, aprofitant el gran teixit associatiu de la ciutat. Però hem de camniar cap a noves estratègies i vies de participació en la política, establint una xarxa entre governants i ciutadans que tinga tres clars objectius: la formació, la consulta i la codecisió.
Sense informació, la participació no és eficaç i, en ocasions, tampoc resulta ètica. Cal estar informat per poder dirigir l’acció en pro d’una millora efectiva.
La informació, i l’administració mateixa, ha de ser transparent; una altre clam ciutadà que ens ha arribat alt i clar als oïts d’alguns representants polítics: LA TRANSPARÈNCIA, tot i que de vegades a molta gent li resulte més còmode viure en un món paral·lel de festes i brioles. Sabeu que este govern està examinant la situación económica actual i realitzarà una auditoria dels comptes dels últims 12 anys de gestió municipal per a donar a conéixer la realitat als nostres veïns. A més, a la web municipal es presentaran totes les factures, subvencions, convenis i contractes de l’Ajuntament, així com farem pública la declaració de béns i de renda de totes les persones que conformem l’equip de govern.
Però la informació, encara que transparent, no pot ser només unidireccional. Necesitem els inputs de la ciutadania i, en este aspecte, les xarxes socials són una autèntica revolució. Una de les meues rutines diàries és entrar vàries vegades a Facebook i Twitter. Des d’eixa àgora pública i privada al mateix temps, m’arriben personalment centenars de comentaris, queixes, suggerències, preguntes, alguna felicitació… Informació i observacions que als representants públics ens són essencials per a encertar en l’acció de govern.
I després de la informació, que ens fa més lliures i crítics, el següent objectiu en esta xarxa participativa entre governants i ciutadans és la consulta. Un dels compromisos d’este govern és consultar permanentment a les veïnes i veïns sobre els principals projectes per a Gandia, així com realitzar un debat anual sobre l’estat de la ciutat. Els grans projectes no poden gestar-se als despatxos sinó en companyia de la gent.
En tercer lloc, la finalitat última de la participació ciutadana serà la codecisió. Hem repetit moltes vegades que volem ser el govern de les persones, un govern social que, en estos moments, prime les necessitats bàsiques d’aquells que ho estan passant pitjor. Per aconseguir-ho, tenim pensat construir una xarxa social municipal formada per associacions, col·lectius i ONG’s, tota esta gent compromesa que sap de primera mà quines són les problemàtiques i que ens pot ajudar a trobar les solucions.
Eixa és la tasca que un ajuntament com el nostre pot realitzar en pro d’un govern de portes obertes, ja que és en l`àmbit local, l’espai més próxim al ciutadà, on millor es poden desenvolupar estes experiències participatives. Però per aconseguir l’èxit necessitem la complicitat i el treball d’institucions que estan perfectament representades en esta taula. No hi ha esperit de participació sense informació i sense formació, requeriments fonamentals també per a encertar en l’acció.
De la informació, del periodisme i de la participació ens paralarà d’ací un ratet el senyor Guzmán, encarregat de la conferència inaugural.
Pel que fa a la formació, l’espai per excel·lència on es cultiva una ment observadora, analítica, crítica i proactiva és la Universitat, senyor Morcillo. A Gandia podem dir amb orgull que som una ciutat amb 466 anys de tradició universitària; que en fa 32 que acollim la Universitat d´Estiu, una oferta formativa i cultural única al País Valencià; que tenim un conveni també amb el Centre Internacional de la Universitat de València i que tenim pendent cedir-li un espai privilegiat a la nostre ciutat per a que el projecte de la Universitat de València cresca a Gandia.
Podem dir també que acabem de celebrar el 20 aniversari del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. Per cert, aprofite per a felicitar des d’ací al seu director, Pep Pastor, perquè la setmana passada vam conéixer que tres dels graus que ofereix el Campus estan reconeguts entre els millors d’España, segons Universia. I a tota esta oferta universitària, hi sumem la de la Universitat Popular de Gandia i la de la UNED.
I sé que el nou govern que representa el nostre President de la Generalitat, Ximo Puig, farà una aposta ferma per la formació i l’educació pública des dels 0 anys, amb la xarxa d’escoletes infantils, fins l’etapa universitària, amb el recolzament financer que tant reivindiquen i mereixen les nostres universitats. Perquè no hi ha millor inversió que la que es realitza en el capital humà, motor de la societat i, com s’ha dit moltes vegades i és totalment cert, res ix més car que la ignorància.
