Vivim en una societat amb tot un conjunt de drets i serveis que hui ens semblen impossibles de perdre però que, en realitat, no fa tants anys eren una utopia. De fet, molta gent va lluitar i, fins i tot, morir, per tal d’aconseguir eixos drets. Parle de la Sanitat i l’Educació públiques, universals i gratuïtes; també d’una Justícia per a totes i per a tots sense diferències classistes; parle dels drets i llibertats individuals dels nostres ciutadans. Han estat molts anys de lluita i, tot i que en algunes ocasions estan en perill i hem de gestionar políticament la seua supervivència, és cert que els esforços polítics ja no enfoquen, per sort, cap a estos drets ja adquirits.
Vos conte tot açò perquè, en la meua opinió, els esforços de les administracions actuals van encaminats cap a un fet que, tot i que a molts no els semble relacionat amb la tecnologia, realment està estretament lligat. L’obsessió dels governs de hui en dia no és altra que la gestió sostenible dels recursos de què disposem amb la finalitat d’aconseguir estalvis i magnificar la inversió.
I vos ho diu l’Alcaldessa d’un dels municipis més endeutats d’Espanya, amb un deute a proveïdors de 80 milions d’euros i un deute a entitats bancàries de 234 milions d’euros. Això suposa un deute d’un 450% respecte al pressupost d’un any qualsevol del nostre Ajuntament. Davant aquest panorama, no ens ha quedat més remei que entrar baix el control i supervisió de l’Estat, que revisarà els nostres pressupostos, i augmentar impostos per tal d’augmentar ingressos i poder fer front al pagament dels deutes.
No és d’estranyar, doncs, que el següent pas siga buscar com ser efectius i com gestionar de manera sostenible els nostres recursos. I és ahí on l’hem de fer de la tecnologia, un dels nostres principals aliats. I entrem de ple en el concepte d’Smart City.
Què és, per a nosaltres, l’Smart City i per a què ens pot servir? Per a nosaltres, aquest concepte abstracte fa referència a un nou paradigma de desenvolupament urbà amb el qual podem explorar noves fórmules de gestió urbana que ens ajuden a incentivar l’economia, promocionar la innovació i digitalitzar els serveis que oferim a la ciutadania.
Des d’una bombeta d’una farola d’un carrer de la ciutat, passant pels semàfors, els llocs d’aparcament, i, fins i tot, l’estat del mobiliari urbà. Tot a un click i a l’abast d’una pantalla d’ordinador. La forma més senzilla de fer-li als ciutadans la vida més còmoda i d’encertar en les nostres decisions, estalviant així milers d’euros en solucions a problemes que acaben sent errònies.
Però no només això. Smart City també és conéixer millor els nostres ciutadans, recollint i analitzant informació rellevant sobre el seu comportament. Què fan, a quines hores ho fan, en quins punts de la ciutat ho fan, com es mouen, quines necessitats tenen, quins són els seus problemes. I tot, amb la facilitat que hui ens dóna la tecnologia. Per exemple: en aquests quasi sis mesos que portem de nou govern, cada setmana hem solucionat de l’ordre de tres a cinc incidències setmanals en la ciutat que els veïns ens han fet arribar mitjançant les xarxes socials. Davant aquesta situació, ja estem treballant en una aplicació tecnològica on un veí ens podrà comunicar, en temps real i des d’un dispositiu mòbil, un desperfecte que ha trobat en el mobiliari urbà. Aquesta comunicació crearà automàticament una incidència i, des del seu mateix telèfon mòbil, podrà anar seguint la resolució de la mateixa. Això, per exemple, és Smart City.
Aquest coneixement dels nostres veïns és el que ens permetrà encertar i gestionar els nostres serveis de manera econòmica i sostenible. Per això, els governs de hui en dia caminem cap a aquest model de ciutat. No és baladí que a dia de hui, una de les principals línies d’ajudes als municipis que s’ha fomentat des del govern central siga precissament per a posar en marxa sistemes d’Smart City.
Ara bé, el primer repte al que hem de fer front si volem arribar a ser eixa ciutat intel·ligent és ser una ciutat tecnològicament preparada per a fer-ho possible. I què significa això? Molt fàcil. Primer que res, potenciar xarxes wifi gratuïtes per tota la ciutat. En segon lloc, la ciutat ha d’alliberar part de la informació que controla per tal que puga ser utilitzada pels ciutadans i que aquests puguen relacionar-se amb el seu entorn. És el que s’anomena Open Data. I en aquests dos àmbits, les ciutats espanyoles encara estem molt endarrerides si ens comparem amb altres ciutats del món. I el tercer pilar és la formació. Hem de lluitar contra l’anomenada bretxa digital, eliminar barreres generacionals i educar a la ciutadania en eixa tecnologia. Encara és molta la gent que mira amb cert recel a l’evolució tecnològica, i considera l’Smart City com una mena de Gran Hermano que ens espia i ens minimitza a simples estadístiques i números. Cal conscienciar a la ciutadania dels beneficis de la tecnologia i deixar clar que avenços com aquests, en les mans adequades, no són cap perill, sinó molts avantatges.
Per tant, hem de posar-nos les piles i afrontar que vivim en l’era de la tecnologia i d’Internet, i que si la ciutat no ofereix eixa xarxa pública als seus veïns, no hi ha ciutat intel·ligent possible. Aquesta és, des de el meu punt de vista, la fórmula dels reptes que afrontem com a administració pública en el futur més immediat:
ADAPTACIÓ DE LES CIUTATS A LES NOVES TECNOLOGIES + EDUCACIÓ I FORMACIÓ
+ GESTIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS = SMART CITIES
L’altra qüestió que se’m va plantejar quan em van convidar a aquesta jornada va ser la del desafiament que suposa, des del punt de vista turístic, el fet que Gandia es convertisca en una ciutat intel·ligent. En el nostre cas, l’evidència és total: no es pot entendre Gandia com a ciutat intel·ligent si no es converteix, també, en una destinació turística intel·ligent. Perquè Gandia és, fonamentalment, turisme. Som una ciutat amb un gran nombre d’atractius que provoquen la visita de desenes de milers de turistes cada any. I, si volem créixer com a destí turístic, hem d’oferir les majors comoditats a qui ens visita.
Si Gandia es converteix en una ciutat intel·ligent, el ventall de possibilitats turístiques és immens: podem ampliar i millorar l’experiència del turista adaptant-nos als seus gustos i necessitats, oferint-li informació més personalitzada i rica en contingut. Perquè si la tecnologia ens permet conéixer millor la forma de vida dels nostres ciutadans, també ens permet conéixer millor la forma de vida dels nostres turistes.
Hui en dia la tecnologia ha trencat barreres, i visitar una ciutat amb el suport d’un dispositiu mòbil connectat a internet no és ni tan car ni tan complicat com abans. I el camí és que ho siga menys encara, tot oferint xarxes wifi públiques. Aquesta renovació ha fet dels turistes actuals, consumidors inesgotables de continguts audiovisuals i d’aplicacions interactives molt intuïtives. Això ha fet, inevitablement, que els turistes senten la necessitat d’interactuar amb el destí que estan visitant. I no ho fan solament durant la seua estada: ho fan també abans i després de la seua arribada, buscant opinions, consells, planificant un dietari… Per a una ciutat com Gandia, l’adaptació a l’univers de les ciutats intel·ligents és una oportunitat turística que no podem deixar córrer.
Imagine una ciutat que ofereix als seus turistes una xarxa de comunicació ràpida, segura i amb continguts rellevants; que ofereix informació en temps real que ajuda al turista a planificar el seu viatge: oferta cultural, patrimonial, serveis públics, telèfons de contactes, plànols de la ciutat, restaurants, hotels… Imagine una ciutat que, amb el feedback que ofereixen les noves tecnologies, crea perfils de turistes i millora la seua oferta d’oci per tal de millorar els seus resultats. Imagine una ciutat que reconeix al turista i analitza els seus patrons de comportament, de manera que sap què busca, què necessita i què li agrada, i li ofereix la informació personalitzada, justa i necessària, per fer de la seua estada una experiència inoblidable.
No estem tan lluny d’aquesta ciutat. De fet, ja han hagut experiències amb aplicacions mòbils de la ciutat que pretenien aconseguir aquesta interacció amb el visitant. Però cal anar molt més enllà. Perquè crear aplicacions mòbils sense tenir una ciutat tecnològicament preparada i consolidada com a ciutat intel·ligent, és com construir una casa començant pel teulat.
El gran handicap que trobem hui en dia per a arribar a ser una ciutat intel·ligent és el problema econòmic, donat que es necessita una forta inversió en millores tecnològiques i, com sabreu, el cost econòmic de la tecnologia és molt elevat. Però cal pensar més enllà, ser valents i analitzar els beneficis que podem obtenir com a ciutat intel·ligent. Perquè com deia abans, la tecnologia ens pot ajudar a ser també més eficients en les nostres gestions i aconseguir estalvis considerables.
Malgrat les dificultats, aquesta nova generació de polítics entenem de la importància de la inversió en tecnologia i, el que és més important: ens la creguem. Hi ha molt de treball per fer, però amb ganes i amb l’ajuda de futurs experts com vosaltres, ho aconseguirem.
INTERVENCIÓ PONÈNCIA “TURISMO INTELIGENTE. GANDIA: THINK SMART”
CAMPUS DE GANDIA. 26 /11 / 2015