Valencians tot l’any

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Vivim en una societat marcada per la pluralitat i la diversitat en la manera de pensar i de sentir. Una bona demostració d’això l’hem vist en els darrers processos electorals que han donat com a resultat una atomització del vot i una representació parlamentària molt rica i variada.

Aquesta diversitat també existeix en el poble valencià a l’hora de viure i sentir els nostres símbols, tal com passa a altres regions d’este país. És per això que, en moltes ocasions, el consens és complicat. Però, sens dubte, és el que ens demana la societat: diàleg, consens i enteniment. I, sobretot, una paraula molt valenciana: TRELLAT.
Diana Morant Senyera Gandia

Per això, el nou govern de Gandia va intentar des del primer moment fer una programació per al 9 d’Octubre que aconseguira el consens i que fera possible un fet mai vist abans a Gandia: que en un mateix acte se sentiren representades diferents sensibilitats, sumant en comptes de dividir. Manteníem els símbols, com no podia ser d’altra manera (perquè són els dels valencians) i apartàvem el debat mitjançant la supressió de discursos i manifests que tracten de competir per veure qui és més valencià, quan en realitat tots som això, valencians. I semblava que ho havíem aconseguit, que per fi anàvem a tenir un 9 d’Octubre inclusiu.

Però no, aquells a qui cada dia se’ls omple la boca titllant-nos de radicals i separatistes, van demostrar qui són realment els radicals i separatistes tractant de rebentar un acte cívic que tractava de commemorar el dia més important de la història dels valencians. Van preferir embrutar, amb la seua falta de respecte, la memòria de la nostra història. I tot amb una finalitat partidista d’uns polítics que, quan es veuen embolicats per trames corruptes, investigacions judicials i sospites, busquen la guerra dels símbols. I, per a guanyar-la, no els val el consens. No creuen en ell. No el volen.

muixeranga Gandia Diana Morant
Personalment, d’aquest primer 9 d’Octubre que visc com a alcaldessa de Gandia, em quede en l’ambient al carrer. Al cap i a la fi, és la festa dels valencians, i l’hem de viure amb les nostres tradicions i la nostra cultura. Molts tractaven de llençar un missatge catastrofista i al final hem tingut de tot: mocadorà, senyera, himne, danses populars, muixeranga (original d’Algemesí, també anomenada “ball de valencians” per si algú encara no coneix la seua història: en aquest enllaç té més informació), moros, jocs populars valencians, teatre valencià, paelles de les falles, festival de cornetes i tambors de la Setmana Santa…

Ara, pel que vetllarà aquest govern és per tal que cada dia de l’any siga el dia dels valencians. Que la nostra llengua no s’use només dos dies, i que les nostres tradicions tinguen el reconeixement i l’ús que mereixen. Perquè nosaltres, diguen el que diguen, som valencians tot l’any.