Justament fa un any, amb motiu d’unes obres realitzades per adequar noves dependències municipals al soterrani de l’antic mercat de Gandia, va eixir a la llum un capítol amagat de la nostra història: el refugi de la Guerra Civil denominat ‘de la Peixateria’ perquè allí, en 1935, hi havia una pescateria. Aleshores, el regidor de Gestió Responsable del Territori, Xavier Ródenas, ja va anunciar que es restauraria i que es faria un Centre d’Interpretació per a donar a conéixer la importància d’estos corredors soterranis durant el conflicte bèl·lic.
Els atacs es van produir entre el 26 de febrer de 1937 i el 28 de març de 1939. Van deixar una trentena de morts i un centenar de ferits. Van caure míssils al centre històric, al port i en punts estratègics, com l’estació de ferrocarril.
Els presos, i també moltes dones voluntàries, van construir els refugis antiaeris per tota la ciutat, perquè la gent es protegira de la barbàrie. A Gandia, en tenim al voltant de 40 i, en alguns casos, es connecten entre si.
Tot això s’explica al nou Centre d’Interpretació que hem habilitat al mateix lloc on està la galeria de l’antic mercat i que vam visitar dimarts amb la companyia del Director General de Reformes Democràtiques de la Conselleria de Justícia, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques de la Generalitat Valenciana, José García Añón.
Este espai, que l’obrirem al públic al setembre, ens parla de com va ser la guerra a Gandia, com les bombes van omplir de drama i destrucció la nostra ciutat, i el paper que exercien els refugis. Per primera vegada, exposem i expliquem, amb panells, fotografies i documents audiovisuals, aquell malson.
COMPROMESOS AMB LA LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA
Esta és una demostració més del compromís del nostre govern amb la Memòria Democràtica. Després de la visita al corredor soterrani, vam anar al Museu Arqueològic de Gandia (Maga) per assistir a l’acte de presentació del Projecte de Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana de la mà de García Añón.
Esta norma, que va ser aprovada pel Ple del Consell a finals de febrer, pretén atorgar el reconeixement social, el restabliment de la dignitat i l’honor, així com la reparació moral dels danys ocasionats a totes les víctimes de la Guerra Civil i de la Dictadura. La societat té un deute amb tots ells que hem de saldar.
Vull agrair a la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, que haja impulsat esta normativa que pretén recuperar el dret a la veritat (que implica l’obligació de les institucions públiques a investigar), a la justícia i a la memòria (perquè aquells fets terribles mai es repetisquen).
CONSOLIDAR VALORS DE CONVIVÈNCIA DEMOCRÀTICA
La política pública ha d’estar orientada a la consolidació dels valors de la convivència democràtica i ha de dur a terme iniciatives en matèria de documentació, testimonis, accions institucionals i socials, per a la formació d’una memòria crítica i democràtica.
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ja va definir esta norma com “un acte d’extrema justícia” que pretén recordar, reconéixer i honorar a tots aquells que es van esforçar per a establir les llibertats i els principis democràtics.
Durant molts anys, hi ha hagut un silenci atronador i un oblit intencionat de les institucions cap al dret a conéixer la veritat sobre el passat, que ara ens pertoca, a totes i a tots, reparar.
Els historiadors Antonio Calzado i Bernat Martí han publicat el llibre ‘Revolució i Guerra a Gandia’, una investigació minuciosa i molt interessant sobre este període on l’esperança, la por o la lluita per la supervivència foren el pa de cada dia dels gandians d’aquells anys.
RECONCILIAR-NOS AMB EL PASSAT, AVANÇAR AMB RESPONSABILITAT CAP AL FUTUR
L’Ajuntament de Gandia, en consonància amb la Llei de Memòria Democràtica, contribueix amb el Centre d’Interpretació de ‘La Peixateria’ de manera molt pedagògica a la difusió del coneixement d’un capítol negre de la història de la ciutat, que ha romàs en la memòria de nombrosos veïns. Una iniciativa que ens reconcilia amb el nostre passat i que fa que avancem amb responsabilitat cap a un futur de convivència, llibertat i cohesió.
Ho va dir Saramago: “Hem de recuperar, mantenir i transmetre la memòria històrica perquè es comença per l’oblit i s’acaba en la indiferència”.
Article d’opinió publicat al diari Levante-EMV el dissabte 27 de maig de 2017
