Què fa una enginyera clavada en política? Més d’una vegada m’han fet esta pregunta, i confesse que jo mateixa m’hi trobe com un coala en la marjal quan escolte els discursos grandiloqüents de molts alts càrrecs. Tal vegada l’oratòria no és la meua especial virtut i no em trobe hàbil construint eufemismes ja antològics tipus “movilidad exterior” (per exili forçòs juvenil), “reformas estructurales” (per retalls), o, a nivell local, “beneficioso mecanismos de financiación y liquidez ” (per “rescate”) o el ja famós “coste zero” (per veges a saber què). Des de sempre, m’agrada dir les coses pel seu nom, sense pegar-li massa voltes i no dispose d’una especial soltura en l’ús d’adjectius.
En canvi, pel que fa al fons, crec que com a enginyera que sóc sí puc aportar una mirada diferent a la política. Deia Grouxo Marx que “la política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després reméis equivocats”. De ser així, no seria un ofici apropiat per a enginyers. Els enginyers, d’una forma similar als polítics, tenen la missió de trobar solucions als problemes que afecten a l’activitat quotidiana de la societat. I per a poder transformar la realitat, primer cal conèixer-la i mirar-la des d’una ment neta, sense conclussions presses d’avantmà, com sí succeeix moltes vegades en l’exercici de la política. Un enginyer ha de partir dels coneixements exactos dels processos per adoptar decisions que milloren qualsevol sistema. Som analítics i ens movem per diagrames de blocs, una representació gráfica del funcionament intern d’un sistema. Per als que no estiguen familiaritzats amb el concepte, un esquema així:
Quan un aparell electrònic té un problema, si no eres del gremi, l’obris, mires les seues entranyes i no veus més que un marany de components i cables inconnexos. En canvi, un enginyer veu diferents blocs units per distintes entrades i exides que organitzen un procés. I un diagrama de fluxe és l’esquema gràfic que contemplen els diferents estatsde la màquina i com passen d’uns a altres segons l’entrada rebuda i l’exida produïda. Ací un molt simple:
Tot i que la vida és molt més complexa, considere que en política és positiu este punt de vista proactiu, i especialmente ara que la gent, cansada de tragar fum, exigeix solucions i eficàcia. Per posar un exemple, no és prou amb dir “Ahora empleo” després de detectar que, efectivament, és el que reclamen els ciutadans a crits. Una vegada encertats en l’objectiu, cal ser rigorós analitzant la realitat amb totes les seues dades objectives (xifres d’atur, corbes d’evolució, aturats per segments d’edat…), ser capaç d’ordenar-les en els seus corresponents blocs (competències municipals, competències autonòmiquess, iniciativa privada…) i observar tots els inputs i outputs que els relacionen. I, si els socialistes arribem a l’alcaldia, el principal input per al nostre govern serà la voluntat dels gandians, la seua participació activa en la presa de decisions a través d’una consulta permanent a la ciutadania respecte a tots els projectes que volem desenvolupar.
Sortosament, la mirada d’esta enginyera tan sols n’és una més de les que conformen l’equip humà format i heterogeni que m’acompanya. Distints punts de vista però un denominador comú: mirades netes.
