Els Premis Literaris ‘Ciutat de Gandia’ han coronat una extensa Setmana Literària que, amb molt d’encert, enguany ha estat dedicada a les lletres, les paraules, les obres escrites per dones i, sobretot, a les seues escriptores. Aquesta celebració, com tots sabeu, ronda al voltant de l’efemèride de la publicació del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, però el passat divendres, 25 de novembre, precisament també es commemorava el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, una tara que, entre tots, hem d’eradicar.
Aquesta circumstància va dur l’IMAB i el departament de Cultura a incorporar al programa part de les activitats previstes pel departament d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives al voltant de la violència de gènere. També el Centre Alfons el Vell va fer, fa dos diumenges, el seu Homenatge a la Paraula, en aquesta ocasió, a la paraula escrita per dones silenciades.
RECONEIXEMENT A LES ESCRIPTORES
Voldria fer un reconeixement molt especial i amb molta estima a totes les escriptores que durant tant de temps han estat invisibles. Totes i tots sabem que han existit dones que han sigut excel·lents creadores, però que la història, precisament per la seua condició de dona, ha acabat deixant-les de banda. Sempre han sigut ells els referents, els exemples, mentre que elles han romàs en el més absolut dels oblits perquè no han tingut les mateixes oportunitats. Han sigut moltes les vegades que les dones han signat les seues obres sota un pseudònim d’home perquè en cas contrari no tenien res a fer. Una injustícia que trenca amb els principis d’igualtat que desitgem.
Que una dona poguera escriure i, sobretot, publicar va ser durant segles una reivindicació feminista. Autores com Emilia Pardo Bazán van criticar que els espais socials i culturals estaven tancats per a elles. I hui en dia, la batalla pel reconeixement continua. En ‘Una habitación propia’, Virginia Woolf analitzava com es retratava a les dones en els grans clàssics així com la misogínia en alguns autors. Però, sobretot, va posar l’accent en les poetes suprimides. “S’ha empobrit incalculablement la literatura amb les portes que li han sigut tancades a les dones”, va expressar Woolf en aquest llibre.
UNS PREMIS CONSOLIDATS
Aquests Premis Literaris, que edita Edicions 62 Grup Planeta, són uns guardons ja plenament consolidats i reconeguts per tot arreu del nostre territori literari. Concretament, enguany celebràvem la cinquanta-quatrena edició del Premi de Poesia Ausiàs March, i també la trenta-huitena edició del Premi Joanot Martorell de Narrativa. Un dia gran per a les lletres valencianes, una festa de la literatura i de les nostres escriptores i escriptors, que amb el fil de les paraules, la prosa i el vers, articulen la nostra cultura, la nostra vida al capdavall.
Aneu a permetre’m que nomene catorze dones: Matilde Llòria, Maria Beneyto, Marisa Simó, Joana Bel, Encarna Sant-Celoni, Teresa Aguilar, Glòria Llobet, Laia Noguera, Anna Montero, Isabel-Clara Simó, Àngels Gregori, Esperança Camps, Lucia Pietrelli i, des d’enguany, Dolors Miquel. Són totes les dones que han guanyant els nostres premis des que es van crear i que representen el 16% front al 84% dels homes. Unes xifres que, estareu amb mi, conviden a una profunda reflexió. Tot el meu record afectuós i admiració per a elles.
Moltes vegades, les escriptores i els escriptors no sols fan ús de la paraula per expressar els seus sentiments o per fer un relat de la seua vida o de la d’un altre, sinó també per tal d’assolir una vida millor. Estem parlant de la literatura reivindicativa i compromesa amb la societat, d’aquella literatura que ens fa lliures perquè crea rebels, gent insatisfeta que acaba desenvolupant un esperit ciutadà crític.
L’escriptor Josep Piera, Fill Predilecte d’aquesta ciutat, feia referència al mencionat esperit crític quan deia: “En els convulsos passatges de la cort de Constantinoble del Tirant lo Blanc hi ha molt dels embolics dels ducs de Gandia i de la cort de la Corona d’Aragó”.
Aquesta és la màgia de la literatura: la novel·la i, especialment, la poesia, és una sublimació artística de la paraula. I la paraula és comunicació, el pont essencial de l’expressió del pensament i del sentiment, el fonament del diàleg entre els humans, que és la base de la democràcia, del comportament cívic i del creixement de les ciutats.
GANDIA, CIUTAT LITERÀRIA
Gandia té la denominació de Ciutat Literària, la qual cosa ens prestigia al mateix temps que ens reafirma en la nostra vocació cultural. A Anglaterra, hi ha Shakespeare. A França, Victor Hugo. A Praga, Kafka. A Portugal, Pessoa. A Alcalà d’Henares, Cervantes. A Rotterdam, Erasme. A Frankfurt, Goethe. A Florència, Dant… I, a Gandia: Ausiàs March, Joanot Martorell i Roís de Corella, tres escriptors tan universals i immortals com els mencionats adés i que propiciaren un Segle d’Or literari propi a una llengua. Per això, també vull reivindicar la vigència internacional dels nostres clàssics, perquè se senta per tot el món la força evocadora de les seues paraules.
Hem d’anar més enllà d’un reconeixement literari sobradament admès i merescut, per orientar els esforços futurs cap a noves metes i objectius. Demanarem ajudes i col·laboracions, per suposat, però posarem en pràctica el privilegi de ser i saber-nos ciutat literària. Sense cap dubte.
Voldria reiterar les meues felicitacions als guanyadors de l’edició d’enguany, Dolors Miquel i Ponç Puigdevall, i donar les gràcies a tots aquells que, amb la seua estima i afecte, segueixen fent ineludible aquesta cita de cada any amb la literatura.
“Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona,
i et sents desenganyat”
(Fragment de ‘Nosaltres les dones’, de Maria del Mar Bonet)
