Senyores i senyors regidors, autoritats, senyores i senyors, amigues i amics, bona vesprada a totes i a tots.
Cada vegada que ens reunim en este Saló de Plenaris per a la investidura d’un alcalde o d’una alcaldessa, som testimonis de la solidesa de les lleis que ens permeten viure i conviure en democràcia i que permeten als ciutadans triar lliurement les majories que poden conformar governs. Em presente hui ací amb humilitat, conscient de la tasca que ens espera i agraïda per la confiança que heu dipositat en mi.
Són ja 6 les persones que han promès o jurat el seu càrrec com a alcaldesses o alcaldes en este Saló, des de la restauració de la democràcia. I ho han fet en períodes de prosperitat i, també, en moments difícils i convulsos. I, fins i tot en eixes circumstàncies, Gandia ha tirat endavant gràcies a les gandianes i els gandians amb independència dels encerts i els errors dels seus governants. Així ha sigut, i estic convençuda que així serà, també a partir de hui.
Res no descobrisc si els dic que continuem en mig de la crisi. Més de 8.000 gandianes i gandians estan registrats en les llistes de l’atur buscant un lloc de treball que mai no els arriba; i, si ho fa, és temporal i mal pagat i així és molt difícil tindre una vida digna que és el mínim que un ésser humà hauria de tindre ací i en qualsevol altre lloc; molts dels nostres conciutadans encara perden sa casa en no poder pagar-la; moltes famílies lamenten que els fills hagen d’exiliar-se a l’estranger per a intentar tindre el treball i la vida dignes que ells, els seus pares, si van poder tindre ací, a Gandia; quina frustració més gran per als pares i per als fills.
Quantes persones –cada vegada més, joves, vells, famílies senceres- han de recórrer a la caritat per a poder menjar o per a poder vestir-se en esta Gandia de la que tots declarem sentir-nos tan orgullosos; quants emprenedors i quantes pyme estan amb l’aigua al coll perquè l’administració no els paga el que els deu… Estos són els indicadors d’una crisi, subjectes a dades i a les estadístiques.
Però el que ja no és tan fàcil de mesurar és la crisi de valors i de confiança que du aparellada la crisi i la nefasta gestió que de la crisi s’ha fet en esta ciutat. Per això vos dic, alt i clar, en la primera ocasió que tinc per a parlar-vos com a alcaldessa, que els problemes a què hem de fer front des d’este moment són reals; són reals i són nombrosos.
I no serà fàcil resoldre’ls; ni serà fàcil ni ho podrem fer en poc de temps. Però no vull que ningú tinga cap dubte: el nou govern que hui enceta Gandia amb esta sessió d’investidura, no tindrà un altre maldecap que resoldre’ls. I ho intentarà fer sense que els ciutadans, que no els han creat, hagen de pagar-ho tot per les decisions, conscientment equivocades, d’uns altres.
Senyores i senyors, amigues i amics: hui ens hem reunit ací perquè hem escollit l’esperança per damunt de la por; perquè hem escollit el propòsit del bé comú i l’acord per damunt del conflicte i de la discòrdia.
Ha arribat el moment de proclamar la fi de les falses promeses, la fi de baralles interessades, la fi de la persecució ideològica, la fi del despotisme i del nepotisme, del ‘ordeno y mando’; ha arribat el moment de desterrar vicis del passat, de desterrar vicis gastats que durant estos anys han condicionat i han sufocat la vida política a la nostra ciutat.
Com tant encertadament, al meu entendre, escriu la catedràtica de Literatura Agustina Pérez –de qui m’honra la seua amistat-: “este país cainita y de trincheras poco dado al diálogo sereno, tendrá que cambiar. Las elecciones del 24 de mayo han dejado un mensaje claro por parte de la ciudadanía: se acabaron las mayorías absolutas que solo traen oscurantismo y prepotencia y corrupción; se acabaron la decisiones unilaterales, los manejos y las maniobras antidemocráticas para ocultar información a la oposición. Las urnas han gritado claro que queremos un gobierno para nosotros y con nosotros. No queremos que gobiernen sin nosotros y para ellos”.
El que els acabe de llegir és molt més que una cita: és tota una declaració d’intencions d’esta alcaldessa, que vol ser-ho de tots, que pensa posar en pràctica des del primer minut d’esta nova legislatura municipal que estem estrenant amb este solemne acte. I això passa per tornar a desenvolupar la cultura dels pactes, que són la essència de la democràcia; sí, sens dubte. I per tornar a posar en pràctica la cultura de l’explicació i del diàleg.
Perquè també és l’hora de col·laborar amb qui, tant a sovint erròniament -capficats com estem en les nostres trinxeres partidistes- considerem l’adversari i acceptar de bon grat les seues propostes i, de pas, desterrem la desqualificació i el insult. “La hora del sosiego frente a la crispación que nos aplasta”, escriu la catedràtica, és el que les gandianes i els gandians reclamen i esta Corporació municipal i este Ajuntament necessiten.
Pactar, senyores i senyors regidors, exigeix del exercici de saber escoltar i de la capacitat intel·lectual d’entendre. Fer ús d’eixe exercici i desenvolupar l’esmentada capacitat intel·lectual ho tenim al nostre abast.
Els nostres conciutadans, que van reclamar en les urnes el canvi que Ciutadans, Més Gandia i el Partit Socialista els oferíem durant la campanya electoral, no hagueren entès que cap de les tres formacions no ens posàrem d’acord, sent majoria en este plenari, per a proposar-los una alternativa al govern del Partit Popular. Ni ho hagueren entès ni ens hagueren perdonat que, estant únicament i exclusivament en les nostres mans, hagueren sigut primer els tacticismes partidistes que les persones que tant hem reclamat en els nostres discursos quan els demanaven el vot per carrers i places. I, més, quan coincidim a considerar que Gandia està en una situació d’emergència econòmica i social que reclama de gestos compromesos i de passos endavant valents i inapel·lables.
Vull agrair, en este punt, la responsabilitat i l’alçada de mires dels representats de Ciutadans i de Més Gandia i de les seues assemblees perquè posen els interessos generals de Gandia i de tots per damunt dels legítims interessos de les seues respectives formacions polítiques. I permeta’m, també, que públicament agraïsca del suport unànime que qui els parla ha tingut i té dels seus companys del partit i del grup municipal socialista.
Però este no serà un govern personalista ni excloent. A Gandia s’està conformant hui un govern obert a tots aquells que vullguen participar en ell, però baix la premissa de la lleialtat, de la responsabilitat, del diàleg i de la confiança. Un govern, els reitere, que governe amb el poble i per al poble.
Per això, la primera mesura que proposaré al nou govern serà la d’encarregar una auditoria als funcionaris municipals per conèixer l’estat econòmic real de l’Ajuntament de Gandia. I, a partir d’ahí, contar-li als ciutadans com estem i que fer. Amb transparència, sense res que amagar, amb responsabilitat.
Mirem on mirem, hi ha molt per fer. L’estat de l’economia exigeix actuar amb audàcia i rapidesa i amb talant negociador amb altres administracions superiors; també per a ajudar a combatre la desocupació contant amb els que creen llocs de treball: les empreses i els que també ens poden ajudar a crear-los: la Universitat; tornarem a apostar pel coneixement i per la innovació en un territori i en una ciutat que sempre ho ha sigut de gent innovadora i emprenedora; treballarem per a tornar a posar a la cultura en el lloc que li correspon perquè la cultura no és un gasto sinó, més bé al contrari, una inversió i pot ajudar a generar riquesa i ocupació. Comerç, turisme, agricultura, pesca, esport…Esta ciutat ho té tot i cal potenciar les nostres fortaleses i treballar per revertir en fortaleses les nostres debilitats.
Senyores i senyors, amigues i amics. Tenim molts reptes per davant. Actuem amb generositat, amb alçada de mires i amb enginy. Podem contar amb nous instruments però el nostre èxit també depèn de vells valors, però més actuals que mai: de valors com ara l’esforç, l’honradesa, el joc net, la tolerància i la lleialtat. De debò crec que necessiten tornar a ells. El que ara se’ns exigeix és la responsabilitat de saber que tenim unes obligacions contretes amb tots i cadascuna de les gandianes i dels gandians.
Assumim, de bon grat, que res no hi ha més satisfactori com l’entrega total a una tasca que sabem difícil. Fem-ho, totes i tots els que hui estem en este Saló de Plenaris representant als nostres conciutadans, per Gandia.
Moltes gràcies.