Com sabeu, Gandia ha tingut el gran honor de ser distingida per la Generalitat Valenciana com a primera Capital Cultural Valenciana de la història. I ho ha sigut, senzillament, perquè és una ciutat que sempre ha cregut i ha apostat fort per la cultura.

La programació de la Capitalitat Cultural l’hem dividida seguint les estacions del calendari. Al mes de novembre hem encetat la Tardor d’Arts Literàries. Un trimestre que està ple d’activitats relacionades amb les lletres, com ara l’exposició “La modernitat mira als Clàssics”, l’Homenatge a la Paraula i la Gimcana dels Clàssics, entre d’altres.

També hem recuperat la Fira del Llibre i, per descomptat, presumim dels Premis Literaris ‘Ciutat de Gandia’, uns guardons que atorgàrem el passat divendres i que van premiar a Jaume Coll, Premi Ausiàs March de poesia,  per “Un arbre molt alt”; Joan Jordi Miralles, Premi Joanot Martorell de narrativa,  per “Aglutinació”; i Marc Granell, premi Roís de Corella a la trajectòria literària.

Gandia_Casa_Escriptors_Premis_Literaris_Diana_Morant
Jaume Coll, Joan Jordi Miralles i Marc Granell rebent els seus guardons.

PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA

Aquest certamen és el millor exemple del nostre compromís ferm i constant amb la literatura. Som Ciutat Literària. Ho va proclamar, per unanimitat, el Ple municipal el 2012. Però hem d’anar més lluny, com diria el poeta Kavafis: volem ser la capital literària dels valencians.

Gandia és una ciutat de cita i viatge obligatori per a aquells que estimen i saben apreciar el valor de les lletres. I com que les institucions públiques hem d’afavorir la creació literària, buscarem, entre tots, accions d’impuls literari i mecanismes d’interconnexió entre els escriptors, editors, crítics literaris i totes les professions o oficis col·laterals, perquè s’hi cree una xarxa operativa on tot aquest entramat puga prosperar. En poques paraules: estrenarem a Gandia el turisme literari, en el marc operatiu i estratègic que ha encetat aquest govern cap a la marca i l’objectiu de la qualitat.

CASA D’ESCRIPTORS A L’ALQUERIA DEL DUC

Gandia crearà l’any 2018 la Casa d’Escriptors a l’Alqueria del Duc, un fet únic al territori valencià.

alqueria_del_duc_Gandia

L’Alqueria del Duc és un dels edificis singulars de la nostra ciutat, que ja fou destinat a residència de descans, al seu moment fundacional, per la família Borja. De fet, si hagueren coincidit en el temps els nostres clàssics i la casa, no haurien sigut estranyes les visites i trobades, atesa la realitat cultural que es vivia en aquell temps, al Palau del Duc, com a xicoteta cort il·lustrada d’aleshores.

Desitge recuperar eixe ambient cultural i demanaré que tots col·laboren perquè aquesta Casa o Alqueria propicie tota mena de trobades literàries i artístiques en general.

Gandia farà, de nou, de perfecta amfitriona i bressol. En l’Alqueria del Duc s’hi podran allotjar escriptors i escriptores, artistes i visitants il·lustres, perquè ens coneguen i ens difonguen arreu. Com és lògic, aquesta missió cultural no podrà prosperar sense l’ajuda final d’altres institucions superiors, però que a hores d’ara, afortunadament, ja van mostrant el seu interés i conformitat.

Els guanyadors dels premis literaris d’enguany seran els primers convidats que podran encetar la iniciativa que quedaria lligada al guardó, d’ara endavant, com a complement de la mateixa dotació de cada premi.

Gandia_Casa_Escriptors_Premis_Literaris_Diana_Morant

En aquest context, crec que escauen els versos de l’escriptora d’ací Maria Josep Escrivà, que al seu llibre ‘Flors a casa’ li dedica un bell poema a l’Alqueria del Duc.

En record d’un rogle desaparegut de violetes

Els van caure damunt totes les runes,

però fou pluja de pètals de roca

i així sobrevisqueren anys i anys,

indicis blaus, entre enderrocs, goig d’alqueria.

Al seu voltant surava

aquell silenci litúrgic dels pous.

Un dia es van recompondre les runes,

i el terra que era jaç de violetes

esdevingué empedrat amb fred de llosa.

Erma, aliena al sol i a les rosades,

al murmuri que fan les flors quan s’obrin,

a la palput i a la mateixa llosa.

Només perdura encara, a cada vespre,

l’antic silenci litúrgic dels pous,

i un raig als finestrals de llum tardana

que lentament s’esfulla

sobre els murs tremolosos

de pura soledat violeta.

 

DELS CLÀSSICS ALS CONTEMPORANIS

Som afortunats a Gandia per mantenir les veus literàries des dels clàssics fins als contemporanis, per creure en el poder de la paraula i el text. Montserrat Roig assenyalaria ara: “Creiem que la vida ens duu a la literatura i, al capdavall, descobrim que és a l’inrevés”, és la literatura la que ens duu a la vida.

Gandia_Casa_Escriptors_Premis_Literaris_Diana_Morant

El valler Rafael Chirbes afegiria: “Quan comencem a llegir una bona narrativa, un bon poema, una novel·la, de sobte, la soledat de la nostra habitació es pobla de gent, de paisatges, de sentiments, que molt sovint, reconeixem com a propis i que, en tancar el llibre, ens deixen records de vegades més intensos que els que ens deixa el transcórrer dels dies. Qui no obri un llibre, sols viu una vida i la viu fent tombs, creient-se únic als espais més íntims, en eixos que no conta ni comparteix amb ningú i que podria compartir amb els discrets personatges dels llibres, que sempre li guardaran un secret”.

Gràcies a tots els que fan possible el meravellós món de les lletres. Vull acabar amb uns versos a Marc Granell amb el desig que continuem escrivint i continuem llegint:

“La nit és sempre

massa llarga

quan esperes, despert,

l’esperança.

I tanmateix la lluita.

Llostrejarà un alba?

Acarones, solitari,

una paraula”.

Diana 2015 En Portada