Totes les persones que estimem les nostres ciutats volem veure-les sempre al cim de les més admirables i admirades de tot arreu. Però, per arribar a la cúspide, les ciutats han de saber triar bé com volen projectar-se en el món.
Gandia, fa quasi 25 anys, va decidir apostar pel coneixement. L’entusiasme de l’aleshores alcaldessa Pepa Frau, amb l’ímpetu del rector Justo Nieto d’eixir al territori valencià i créixer a la capital de la Safor, va donar com a resultat el Campus de la Universitat Politècnica de València. Amb ell, la societat gandiana no sols es va impregnar de l’entusiasme dels seus artífexs, sinó que també es va posicionar en el món amb tota l’ànima i la convicció que este centre acadèmic era el millor per a la ciutat.
Dos motius ens vam moure a posar totes les nostres forces perquè la universitat que imaginàvem fóra una realitat:
1. La nostra tradició de Gandia com a ciutat universitaria i educadora. Fa cinc segles, vam ser seu d’una de les pioneres universitats jesuítiques d’Europa, i estem obligats a treballar per estar a l’altura d’una herència plena de progrés i lideratge històric.
2. Volíem transformar Gandia i el món des del Campus, i vam fer nostres les paraules del Premi Nobel de la Pau Nelson Mandela: “L’educació és l’arma més poderosa que podem usar per canviar el món. És el gran motor del desenvolupament personal. És, a través de l’educació, que la filla d’un camperol pot arribar a ser metge, que el fill d’un miner pot arribar a ser cap de la mina, que el descendent d’uns llauradors pot arribar a ser el president d’una gran nació”.
El Campus de la UPV no sols va donar l’oportunitat a milers i milers de joves, sinó que també ha fet que Gandia canvie, renasca i esdevinga una ciutat oberta, capdavantera i amb reputació. Gandia, de fet, no seria la ciutat moderna que és ara sense el Campus de la UPV.
El Campus ens ha aportat prestigi; també, el talent de moltíssimes ànimes inquietes i ments curioses; i ha generat riquesa, a través de les empreses que han eixit des del centre universitari. La nostra ciutat prospera amb el Campus, perquè este, a banda d’implicar-se en el desenvolupament local i realitzar una valuosa i versàtil contribució a la vida urbana, també ens situa en la senda de l’avantguarda.
Gandia és, precisament, Ciutat de la Ciència i la Innovació per l’esforç que estem realitzant en companyia del Campus, per dur endavant un ecosistema d’innovació i emprenedoria, i caminem sense aturar-nos per a ser una smart city i una destinació turística intel·ligent. A hores d’ara, la nostra Escola Politècnica Superior de Gandia és referent en investigació de l’acústica en l’àmbit internacional i destaca, també, per la seua col·laboració amb l’Institut Espanyol d’Oceanografia, per posar-ne uns exemples.
Tal vegada haja pogut sonar ambiciós o pretensiós dir que, des de Gandia, estem canviant el món; però de la mà de la Universitat i de la ciència, clar que ho estem fent, perquè este és l’espai per excel·lència d’aprenentatge, diàleg i innovació, eines imprescindibles per a avançar en qualsevol projecte de la vida. Mai hem d’oblidar que els alumnes que hui aprenen seran els adults que demà integren el món en què vivim.
És un honor rebre la Medalla de la UPV en nom de Gandia: una ciutat enormement orgullosa de ser seu de la Universitat Politècnica de València i molt conscient que -torne a Mandela- “són els canvis que hem provocat en les vides de la gent el que determina el significat de la nostra vida”. Enhorabona per este mig segle canviant i il·luminant amb saviesa i llibertat les persones.
