La millor notícia de tota la legislatura està prop: en qüestió de dies, el nou Hospital de la Safor serà una realitat, s’haurà finalitzat el trasllat de l’antic Francesc de Borja. És bon moment per a recordar la llarga història d’esta necessària infraestructura sanitària que és fruit d’una dècada de diàleg i diplomàcia; una història no exempta d’errades i que culmina amb el caos d’una improvisació perillosa i convinenciera, i una fosca incògnita per a Gandia: què será del barri Roís de Corella si el govern de Torró no ha previst cap ús per al vell hospital? Anem a passos.
Han passat 8 anys des que l’aleshores president de la Generalitat, Francisco Camps, posara la primera pedra de l’hospital. Era un 15 de març, també vespra d’uns comicis. Independentment de l’oportunisme polític de la foto, aquella pedra significava tot un èxit. Dos anys abans, l’alcalde de Gandia, Jose Manuel Orengo, i el Conseller de Sanitat, Vicente Rambla, demostraren que és possible, just i imprescindible arribar a acords entre administracions de distint signe polític primant sempre l’interès de la ciutadania.
Amb el talant dialogant i negociador que caracteritza a Orengo, va aconseguir el consens en temes fonamentals com l’ubicació i cessió dels terrenys i el compromís d’un model de gestió pública. Al mateix temps, el govern socialista també va preveure l’impacte de la desaparició del Francesc de Borja del barri Roís de Corella i va pactar amb la Generalitat que el vell edifici es destinaria a usos socio-sanitaris.
Però l’alcalde no estava a soles. Va saber impulsar la participació dels agents implicats; la principal clau per a un resultat satisfactori va ser el diàleg constant i el treball coordinat de l’equip mèdic, els sindicats, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Gandia. Tots junts van assolir fins i tot l’ampliació del projecte d’un hospital que, d’origen, naixia menut. Per la seua banda, el govern socialista va fer els seus deures, va planificar els accessos (inclòs el pacte complicat amb el Ministeri per a l’accès sud al port) i va iniciar les obres d’urbanització que van perillar pel desplome del valor de sol. Un contratemps que es va solventar gràcies a la intervenció del consistori.
Malgrat tot, Camps no va inaugurar l’hospital l’any 2009, conforme s’havia compromès. Els problemes dels populars amb el cas Gurtel i les posteriors dificultats financeres i retalls de la Generalitat, van paralitzar el projecte. Tot i això, i al ritme del “i açò no s’acabarà mai?”, les obres es reprenien.
Però l’era del diàleg acaba al 2011. Arriba Torró i les seues formes caciquistes ara ja per tots conegudes. Pel que fa a l’hospital, les obres d’urbanització (que corresponen a l’ajuntament) també es paralitzen al 2013 .Quan per fi es reprenen, l’alcalde comença amb embestides i un seguit d’improvisacions amb l’única finalitat de protagonitzar un acte inaugural abans del 30 d’abril (límit que permet la llei en període electoral). Amb l’ànsia de penjar-se la medalla, aconsegueix indignar a alcaldes, personal sanitari, sindicats i a la societat en general. Enfada als alcaldes de la comarca quan anuncia, de forma unilalteral, que Gandia, amb la col·laboració – no consultada- dels pobles de la Safor, assumirà el pagament del parking (servei que correspon a la Conselleria). Encén a metges i sindicats poc després, quan força un trasllat contrarellotge dels serveis del vell al nou hospital que és desaconsellat pel professional encarregat de coordinar-lo, l’aleshores cap de Servei de Medicina Interna, Carlos Tornero, que el titlla de “precipitat i electoralista”. Això li costa el cap. Metges i sindicats el recolzen i afegeixen que es tracta d’una imprudència i una irresponsabilitat que posa en joc la salut de la gent.
Per altra banda, la planificació dels serveis de transport i accessos tampoc es realitza fins dies abans d’una hipotètica inauguració. Les ciutadanes i ciutadans de Gandia van bojos. Han d’anar assabentant-se per la ràdio on s’han derivat tots i cadascun dels serveis de l’hospital: que si als centres de salut, que si a Alzira, que si a Tavernes, que si a Oliva, que si a la Fe, que si al Clínic… I tot això en plena temporada turística de Setmana Santa, quan la población de Gandia augmenta considerablement.
Arriba el caos. Al nou hospital hi ha consultes obertes amb metges que no poden fer ni revisions mèdiques perquè els falten eines. Altres especialistes es neguen a abandonar les seues consultes a l’antic Francesc de Borja si no s’emporten amb ells tot el material necessari per a atendre als pacients. I com a guinda del pastís, un temporal de pluja impedeix que arribe l’aparatologia al port i frustra definitivament la inauguració. Podríem qualificar tot açò d’escena “de Berlanga” si no estiguérem parlant d’un tema molt sensible, el més seriós de tots, la salut. I la premsa ho explica d’aquesta manera.
Paral.lelament, Torró aconsegueix també sembrar la incertesa en el barri Roís de Corella. El passat mes de desembre, el PP rebutja en les Corts una partida econòmica proposada pel PSOE per a dotar d’usos socio-sanitaris a l’antic hospital Francesc de Borja. Del futur d’este edifici no se’n sap res. Cóm tornarà a dinamitzar-se el districte ara que ja ha perdut la seua infraestructura i motor principal? Més enllà d’algun dibuix 3D, no hi ha cap resposta real.
Davant tot este desgavell, els socialistes continuarem treballant tant per a tornar a dotar de serveis al vell edifici com per a que el nou hospital desenvolupe totes les seues capacitats. Ho vam fer en el passat i eixe segueix sent el nostre objectiu:les: les persones. Anem.
